Albert Villaró i Boix neix a la Seu d'Urgell el 5 de març del 1964.

Es llicencia en geografia i història i ha treballat com a arxiver i arqueòleg. Fou director d'Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d'Andorra la Vella, on viu.

Els seus inicis literaris els trobem en el llibre de narracions La selva moral, publicat l'any 1993 i amb el qual obté el Premi memorial Anna Dodas del 1994. També és autor del recull d'articles Els quatre pilans, del 1998.

Com a novel·lista, Albert Villaró publica, l'any 2000, Les ànimes sordes i, el 2003, L'any dels francs, títol que li val el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica del mateix any. Encara l'any 2003 apareix Obaga i, amb Blau de Prússia, del 2006, guanya el Premi Carlemany. També és autor de les novel·les La primera pràctica, publicada l'any 2010 i L'escala del dolor, del 2012. L'any 2014 guanya el Premi Josep Pla amb l'obra Els ambaixadors i, l'any 2015, el Premi Prudenci Bertrana per La Bíblia Andorrana.

És autor de títols de caire històric com La ciutat i el riu: la Seu i el Segre, dels miracles al canal, escrit juntament amb Joan Gispert i publicat el 1992, Hèrcules i la ciutat: un passeig per la història de la Seu, del 1995, o El temps dels rais a la ribera del Segre: entre bosc i lo riu hi passava la vida, del 1997 i escrit amb Montserrat Iniesta i Carles Feixa. També ha tingut cura de l'edició, amb Isidre Domenjó i Joan Obiols, d'Homiliari, antologia literària de l'Alt Urgell, de l'any 2008.

Blau de Prússia ha estat traduïda a l'italià i al castellà i Obaga al francès i, també, al castellà. Albert Villaró col·labora habitualment en mitjans de comunicació com Segre i el Diari d'Andorra.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.