VELL AMIC

Vell amic que em recordes en vers o raó obscura:
si no entens la bellesa del silenci
quan vibra l'horabaixa i sols contemples
les matèries tangibles —carn o fruita—,
calla i anul·la el càlcul d'aquelles teories
que has abastat al llarg de la grisa existència.
Si has destil·lat un oli de profitosa essència,
enemic has estat dels camins atzarosos.
L'amor has manejat igual que un ferrament.
Bescanviaves la vida per un vi lubricant
de fragàncies carnals, gran tastador
d'esplèndida platxèria. Invencible,
t'erigies monarca d'insídies rabents,
cercant fàcils caceres. Tu mai no has desbrossat
la malesa del bosc, mai no has assaborit,
per eixorquia bàrbara, el suc de la infantesa,
ni les clares campanes del diumenge.
Per ric de solemnitat,
t'has tornat pedra.

(Dins de La rosa quotidiana. Alzira: Bromera, 1990, p. 26).

* * *

L'ENS INICIAL

Ai, temps embadalit
en èxtasi d'infant!
Sol i lluna a la vista
llargament contemplats,
volent treure del món
la idea principal.

La casa —gris refugi—
cobria interrogants
a la lluna groguissona
de l'arc voltaic.

La minestra exhalava
una sentor frugal.
I aquell abecedari
ens anava minant
de síl·labes somortes
sense ressò cabal.

Que érem al lloc primari
del destí bigarrat?
Un pètal de la rosa
que delera l'esclat
o una ment vagarosa
de bull elemental?

La pregunta ens vestia
de boira i confús llamp
i Déu ens veia com
bubotes de bladar.

(Poema "L'ens inicial", dins de La rosa quotidiana. Alzira: Bromera, 1990, p. 27).

* * *

LA TARDANÇA

La fàbrica era un monstre de trepidacions.
Els tentacles ferrenys tocaven a arravat.
S'acreixia el teixit per la trama i l'ordim.
Els batecs mesuraven els torns de la suor.
Per manats i menats s'acomplia la tasca
mentre la son plomissa pesava a les parpelles
i una fetor pudent d'oli ranci regia
la jornada duríssima que el destall imposava.
De l'esperança tréiem només un foc follet.
La crònica seguia escalfant estadístiques.
El menestral volia saragüells nous i boina
per vestir decentment: un capítol precís
que minvava una mica la fel incontenible
d'aquelles rebel·lies que anaven mustigant-se.
Caduquem massa prompte i està fent-se-nos tard.
Mentrestant l'esquelet compleix la seixantena.

(Poema "La tardança", dins de La rosa quotidiana. Alzira: Bromera, 1990, p. 30).

* * *

TOC DE POESIA

Trèmulament covem,
a la penombra tàcita,
els vocables translúcids
del que es diu poema.
Subtilitat alada
pel goig immensurable,
filla ardent del silenci.
Ja en l'edat alquimística
de les tristes troballes,
assatgem l'infinit
com un joc d'aigua pura
en clara correntia.
No cal sinó percebre
i desxifrar la suma
del somni. Així sabrem
el temps transcorregut
del rumb que ens encoratja
com un destí segur
fins a la gran blavor
del cel i de la mar
llargament assequibles
i que ens donen conhort
de resurrecció,
mentre totes les coses
vibren d'esvelta gràcia.

(Dins del poemari La rosa quotidiana. Alzira: Bromera, 1990, p. 32).