Joan Valls i Jordà neix a Alcoi l'1 de maig de 1917.

Durant la seva infantesa es veu afectat per una esclerosi a la columna vertebral, cosa que li provoca problemes a la formació de la seva constitució. Aquest fet fa que visqui una infantesa solitària i amb un fort esperit de superació. Estudia a Alcoi i aviat descobreix que la poesia i la música són les seves principals vocacions. Estudia violí i toca la percussió a la banda Nova de l'Iris. Amb catorze anys entra a treballar en una indústria tèxtil i aprofita el seu temps lliure per llegir poetes castellans com Machado, Guillén i Salinas. L'any 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra, la seva primera obra. La peça és interpretada a l'Acadèmia Politècnica d'Alcoi i dos anys més tard escriu Sol y nervio, el seu primer poemari.

Durant els anys de la guerra pertany al Sindicat d'Escriptors i Artistes adscrit a la CNT i escriu el drama Victoria, que mai no s'arriba a estrenar. En acabar el conflicte l'empresonen per col·laborar amb la causa republicana. El febrer de l'any 1940 és alliberat i l'any següent aplega els poemes escrits fins aleshores amb el títol Guirnaldillas del nacimiento (1941). El 1947 es casa amb Roser Colomer Nadal, coneguda tant familiarment com literària com a Sara. Aquest mateix any publica el primer llibre de poemes en català, La cançó de Mariola, i a partir d'aquest moment utilitzarà aquesta llengua pràcticament a tota la seva producció literària. L'any 1949 inicia, amb Carles Salvador, els cursos de català per correspondència organitzats per Lo Rat Penat i comença, d'aquesta manera, un període de formació en la llengua catalana.

L'any 1953 apareix L'home pot ésser àngel, publicat a l'editorial Torre. Aquest mateix any, amb motiu dels Jocs Florals, viatja a València. Arran de la seva amistat amb Josep Iborra, que va viure durant un temps a Alcoi, coneix Joan Fuster. Aquesta coneixença serà determinant pel que fa al sentiment valencianista que es desprèn a l'obra de l'autor. El 1955 es publica Presoner de l'ombra i el 1958 Grumet a soles. A banda dels poemaris de caràcter intimista, pels quals esdevé una de les veus més importants de la poesia valenciana a la postguerra, Joan Valls practica, també, una poesia de certamen que li proporciona nombrosos premis literaris. Aquests poemes seran recopilats al llarg de la seva vida en tres volums: Toia d'ofrena (1960), Antologia de poemes premiats (1970) i Temps de Saó (1979). Tornant a la poesia de caràcter existencialista, l'any 1959 publica L'íntim miratge, amb el qual queda finalista del premi Ciutat de Barcelona, i, el 1960, apareix l'obra Tast d'eternitat. Aquesta obra havia estat finalista del premi València del 1958. L'any 1959 obté el premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc, que veurà la llum el 1964. Amb Les roses marginals (1965) guanya el premi Ciutat de Palma del 1962.

L'any següent, l'autor canvia de feina i entra a treballar com a arxiver a l'Ajuntament d'Alcoi. A més d'aquesta feina, a partir del 1970 col·labora com a periodista al diari Ciudad, sota el pseudònim de "Furonet" i com a corrector a l'editorial alcoiana Marfil. Amb el poemari Versos a Sara, publicat el 1967, guanya el premi Ciutat de Barcelona del mateix any. Amb aquest títol ja havia guanyat, el 1961, el Premi València. Es tracta d'una obra de temàtica estrictament amorosa. L'any 1972 publica Hereu de solituds, obra finalista de premi Carles Riba.

El 4 d'abril del 1975 la ciutat d'Alcoi ret homenatge a Joan Valls per la seva trajectòria poètica. Aquest mateix any publica Breviari d'un eremita urbà, amb el qual guanya el premi Ausiàs March de Gandia, i Cent serafins, on es mostra el vessant més popular i folklòric del poeta. El 1978 apareix Les hores vives i guanya el títol de Mestre en gai saber dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema "Les roses repartides". A l'Obra poètica (1947-1974), publicada el 1981, s'hi recull tota la producció en català de l'autor fins a la data indicada. L'any 1983 se li concedeix el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València i l'any següent publica l'obra Anys i paranys. El seu últim poemari publicat en vida és Quadern vermell, publicat el 1986.

Joan Valls i Jordà mor a Alcoi l'any 1989. De manera pòstuma, el 1990, es publica el seu darrer poemari, La rosa quotidiana.