Jordi Tiñena i Amorós neix a Barcelona el 3 de maig de 1955.

A partir dels deu anys viu a Tarragona, on passa la major part de la seva vida. Es llicencia en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana i l'any 1992 es doctora amb la tesi La novel·la històrica catalana (1862-1882). Des del 1983 exerceix la docència a l'institut Campclar de Tarragona, del qual també va ser director i Catedràtic de Llengua Catalana i Literatura. Compagina la feina com a docent amb l'adaptació de textos medievals per a alumnes. D'aquesta manera, l'any 1987 publica la versió del títol anònim Blandín de Cornualla. També és autor, entre d'altres, de les versions i edicions d'El llibre de les dones, de Jaume Roig, i de les novel∙les cavalleresques Curial e Güelfa, anònima, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. L'any 2004 publica la versió de Lo somni, de Bernat Metge.

Com a novel·lista, Jordi Tiñena enceta la seva carrera l'any 1994 amb la publicació de Mort a Menorca, títol amb el qual queda finalista premi de novel∙la Carlemany. El mateix any guanya el premi de Novel·la Ciutat d'Alzira pel seu segon llibre, Un dia en la vida d'Ishak Butmic, obra que tracta del setge de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. També és autor de les novel·les Els vespres de don Magí Castellarnau, del 1995, La dona del grill, publicada l'any 1996, i El comediant de Perpinyà, del 1997 i amb la qual queda finalista del Premi Llorenç Villalonga. L'any 1998 obté el premi Pin i Soler de Narrativa per Dies a la ciutat. Ha publicat, encara, les novel·les L'ombra del coronel, apareguda l'any 2002, El mercant, del 2005, i Peix de gat, que apareix el 2011. Amb El gos suïcida, publicada l'any 2012, havia quedat finalista del premi Sant Joan del 2010. L'any 2016 publica el títol La mort sense ningú, amb el qual s'estrena en el gènere de la novel·la policíaca. Els darrers títols que publica són El somriure del viking, de l'any 2017, i Joc d'identitats, publicat el 2018 i amb el qual recupera el gènere de la novel·la negra.

A banda de la seva intensa i rellevant tasca com a novel·lista, ha publicat narracions esparses com "El guia", "L'entrevista", "Esperant", "El manuscrit" o "La por blanca", aparegudes en en diverses compilacions. És autor, a més, de guies i estudis de literatura com Guia de consulta ràpida de literatura, del 1994, i Guia de lectura de Tirant lo Blanc, del 1999. Durant anys també va publicar publicar una columna setmanal a l'edició de Tarragona de La Vanguardia i, posteriorment, a la revista Fet a Tarragona. L'any 2015 se li concedeix el premi Tarragonès de Creació i, el 2016, el Premi Enlaira a la Trajectòria.

Jordi Tiñena mor a Tarragona el 23 de març del 2018. Del 19 al 22 de febrer de l'any 2019, pràcticament un any després de la seva mort, els escriptors, la ciutat de Tarragona i la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català de la Universitat Rovira i Virgili dediquen les jornades d'estudi "El plaer d'escriure. Jornades Jordi Tiñena: obra literària i pedagògica". El 19 de març de 2019 se li fa un homenatge al Centre de Lectura de Reus.