Que estúpidament confiats que som!, pensa Jasminka quan s'atura un moment entre els senyals del fracàs al mig del carrer. Hem deixat que l'odi s'atïi al davant nostre i ho hem ignorat, hem permès que el greuge imaginari alimentés la mesquinesa dels cors i ho hem minimitzat, hem tolerat que els sacerdots de la destrucció prediquessin al nostre temple i hem tractat de parlar-hi, hem assistit a la invenció de les velles mentides i hem volgut fer-los reflexionar. I quan els dimonis ja corrien incendiant la terra i les flames llepaven els nostres murs i el fum ennegria els nostres cors, encara hem volgut creure que era un malentès i que les paraules l'apagarien. Que estúpidament confiats que som!

(Fragment del llibre Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Benicarló: Onada Edicions, 2014, p. 131)