"En començar les imatges i l'estructura sintàctica i mètrica de 'La vaca cega', Terry ens ofereix unes pàgines que poden posar-se entre les millors que s'hagin inspirat en el rigorós mètode de Practical Criticism. Terry esbrina l'origen de la força poètica amb què es presenta el tema, la ‘tragèdia’ que, si bé ho mirem, no és en la realitat, sinó que ha estat creada pel poeta, per la seva pietat humana. I, en una excel·lent interpretació simbòlica, subratlla que el poema és fruit d'aquella experiència que només deixà en Maragall una renovada coneixença del 'misteri de la vida'. 'L'art no té per missió de resoldre els enigmes que ens volten —escriví l'autor de By love possessed—, sinó fer-nos-en més sensible l'existència'. Terry cita la profunda definició goethiana: 'El símbol és una manifestació momentània però vivent de l'inescrutable', i hi afegeix una glossa que penetra al cor mateix del poema. La impressió final que aquest ens deixa és una tristesa agradable, 'una tristesa sense aflicció', com digué Carles Riba: aquell sentiment que han comentat també Soler i Miquel i altres crítics. És una acceptació del misteri, de la beutat i la sofrença: com una reconciliació melangiosa."

(Marià Manent, "El Maragall d'Arthur Terry", dins Poesia, llenguatge, forma. Barcelona: Edicions 62, 1973)