"Aquest és un llibre curosament, amorosament apedaçat, tal com l'hauria confegit el savi doctor Frankestein per tal d'animar la seva criatura, aquella mena de configuració i suma d’afegits, ja ben morts encara que vivents, oh miracle! És a dir, un monstre. Ara bé, aquí ningú no es troba en presència d'un individu malvat, d'un organisme agressiu: cap monstre, pobret, no és pervers sinó dissortat i, per tant, irresponsable. D'aital esguerro, tan fràgil, només en podem esperar el cruixit. No es tracta, doncs, d'introduir una justificació preliminar; ans al contrari, de formular una afirmació contundent. El llibre, escrit al llarg de vint-i-cinc anys o més, m'ha depassat; ara mateix no ho sabria dir, de tots els inclosos, quins són, cronològicament, els primers i els últims textos escrits, ni quina mena de realitats proposen que no siguin inquietants, sofístiques o suggeridores d'altres realitats capcioses o inesperades. Confús, profundament superficial, superficialment infernal, Pandemònium, o la dansa del si mateix, no pretén altra cosa que trepitjar, a les fosques i sense voler, la cua del gat negre propi de les bruixes i els bruixots, tot ballant a l'interior d'un castell misteriós. Pel que fa al Misteri, tant al particular d'aquestes pàgines reunides com al general de totes les pàgines disperses arreu dels universos, són paraules, només paraules, però les primeres, les d'abans d'aprendre a llegir, sobretot les no dites mai."

(Extret de la contraportada)