Visió

He estat a la cambra
que enlloc no figura,
on la mare, ja d'ambre,
em dava amb molta cura
bons consells d'ultratomba i confitura.

* * *

No us diré quasi res

No us diré quasi res, sols una cosa:
tenia por, ningú no em feia cas;
llavors vaig cridar, mare!
Tot d'una em va venir com una nosa
i era el cor, el meu cor, i no sé pas
què fer-ne, que no para.

* * *

Pensament còmic

Aquesta nit haurem d'encendre un ciri
perquè s'hi vegi bé el pobre astronauta,
ocell esgarriat
dalt l'infinit:

l'espai-temps és un cec en el martiri
de sentir sempre més la vella flauta
del dimoni amagat
a sota el llit.

* * *

Pròleg

Sols un lleuger, deshabitat perfum
d'albada amb aigües per a despertar,
i el son ja és terra i la terra es fa
insomni petri, vet aquí el volum.

Aparegut de mi, sense resum
al pensament, estigmes a la mà,
truco -no te'n recordes?- a l'envà
que em guarda dona conservada amb llum.

I llavors m'investeixo d'espectacle,
prenc amb els llavis fosos un bocí
de cervell fresc, quasi sortit d'estable,

sento un gust de paraula sense dir,
em llanço, caçador, cap a la fi
i excito l'interès d'un vell diable.


(Del recull El fred que tu dius, escrit entre 1980 i 1985, recollit a La ciutat submergida, 2010)