Vida privada (1932) és una novel·la que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat i la més baixa, pels seus salons, les seves sales de juntes, els seus cenacles i els seus bordells. Ha estat considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

Els protagonistes són la família Lloberola, una família de les més respectades de la burgesia barcelonina, que després d'anys de prosperitat econòmica viuen temps de decadència, i veuen fondre's el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep M. de Sagarra en la seva millor novel·la. Premi Crexells, 1932.

"Sagarra divideix el text en dues parts, cadascuna amb una temàtica i un sector social predominant. La part inicial, crònica d'un naufragi social, recull l'enfonsament del marquès de Sitjar i la ineptitud per a la vida dels seus dos fills. El novel·lista agrupa ben intel·ligentment els nuclis narratius a l'entorn d'un xantatge, el qual li permet fixar els dos grans eixos temàtics: sexe i diner. I a la vegada aquest binomi és la clau de volta que possibilitat la fusió entre els dos grups protagonistes: la noblesa tradicional, carregada de títols i deutes, i l'aristocràcia de nova fornada, àvida de diners i posició. La frontissa sexe/diner, connecta els dos espais socials."

(Ferran Gadea i Gambús. "Guia de lectura de Vida privada", dins Lectures de COU 1995-96. Barcelona: La Magrana, 1995).

Altres edicions

• Barcelona: Aymà, 1965. (3a ed. 1977)
• Barcelona: Kapel, 1982.
• Barcelona: Proa, 1983. (4a ed. 1988)
• Barcelona: Planeta, 1988.
• Barcelona: Cercle de Lectors, 1990. (2a ed. 1994)
• Barcelona: Proa, 1993. (6a ed. 2000)
• Barcelona: Mediasat, 2003.
• Barcelona: Cercle de Lectors, 2007.
• Barcelona: Proa, 2008.
• Barcelona: Proa, 2009. (Llibre electrònic)
• Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2010. (Adaptació teatral a cura de Xavier Albertí)
• Barcelona: Labutxaca, 2012.