L'octubre de 1936, poc després d'haver-se casat, Josep M. de Sagarra va iniciar un llarg viatge que arribaria fins a Tahití i la Polinèsia, on s'estaria més d'un any. Fruits directes d'aquesta experiència, foren dos llibres: un recull de poesia, Entre l'Equador i els tròpics (1946) , i unes proses de viatge, La ruta blava, que en català no pogueren publicar-se fins al 1964. La ruta blava és exactament això: el llibre del viatge, escrit una estona en aquest port i una estona en aquest altre, com una mena de diari de sensacions i d'impressions, ni tan prolix com un diari ni tan dilatat com unes memòries escrites a distància. En definitiva, aquest viatge a les mars del Sud, que Sagarra sap descriure amb una prosa de gran estil, és un dels relats més bells i evocadors que s'han escrit en català.

(Sinopsi a l'edició de 1986)

Altres edicions

• Barcelona: Edicions 62, 1986. (3a ed. 2009)