—Quina ha estat la teva relació amb Lautréamont?
—El vaig conèixer a la universitat, a França. Em va impactar tant que vaig estar un temps sense llegir, doncs em va semblar impossible fer res més després d’això. Amb el temps he anat llegint l’obra i interessant-me per les diferents edicions que s’anaven publicant. En castellà ja té 12 o 13 traduccions. M’agradava veure com es resolien alguns dubtes, ja que el propi text no sempre està clar. L’autor a vegades planteja un vocabulari estrany que segurament prové de la seva relació amb el món espanyol, car ell era uruguaià. Era interessant veure com ho resolien els traductors, perquè això donava diferents interpretacions del text. És un text molt obert, i segons la interpretació que fas pot anar cap a una banda o cap a l’altra. A més, per a l’època en la qual s’inseria (segona meitat del XIX), és un text molt innovador.

—Dius que el vas conèixer a la universitat. Quan estudiaves a França (anys vuitanta), Lautréamont era ja un autor reconegut?
—Sí, era un dels clàssics.

—Penses que aquí a Catalunya succeeix el mateix? Creus que aquí és un autor reconegut?
—La seva relació amb la literatura catalana és estranya. Tot i que els grans autors de la literatura catalana es refereixen molt a ell i el tenen per un gran mite (Palau i Fabre, i Brossa, en parlen, per exemple), l’única traducció que té és la de Pedrolo. Així com en la literatura en castellà s’han publicat moltes traduccions, i encara s’estan publicant, aquí no ha passat el mateix. D’altra banda, tampoc hi ha un coneixement de Lautréamont per part del gran públic.

(Max Hidalgo: "Entrevista a l'escriptor Ricard Ripoll", Barcelonareview.com, maig-juny del 2005. En línia)