Ricard Ripoll Villanueva neix a Sueca (Ribera Baixa) el 6 de novembre del 1959. Quan té dos anys, els pares emigren a França per motius econòmics i laborals i la família s'instal·la a Boulogne-Billancourt.

Estudia lletres modernes a la Universitat de la Sorbona Nova-París 3, on fa el màster en Literatura comparada. Acabada la llicenciatura, Ricard Ripoll es trasllada a viure a Barcelona i continua la seva activitat acadèmica a la Universitat Autònoma (UAB), on es doctora en Filologia francesa. Realitza una tesina sobre Le Clézio i una tesi doctoral sobre Philippe Sollers. A Barcelona també guanya les oposicions com a professor agregat de batxillerat i dona classes de llengua i literatura franceses a instituts de localitats com Igualada, la Vall d’Aran, Martorell, Sabadell i Cerdanyola. Des de l'any 1992 és professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES), adscrit al Departament de Filologia Francesa i Romànica de la mateixa universitat, departament del qual també n'és el director. Fruit d'aquesta activitat, publica, en francès, els treballs L’écriture fragmentaire: théories et pratiques (2005) i Stratégies de l’illisible (2006). Conjuntament amb Alain Milton publica el títol Artaud: autour de Suppôts et Suppliciations (2013).

La producció literària de Ricard Ripoll s'enceta el 1986, any en què obté el Premi Divendres Cultural amb el llibre de poemes Engrunes d'estels irats. El 1987 guanya el premi l'Alzina amb De l'abrupte fins al cos. Després de l'aparició d'aquests dos primers títols, no torna a publicar fins a l'any 2001, quan apareix Els encontres fortuïts, obra amb la qual havia guanyat, l'any 2000, el Premi de poesia i prosa poètica Joan Teixidor Ciutat d'Olot. Amb La memòria dels mots, publicat el 2003, obté el Premi de Poesia Festa d'Elx del 2002. L'any 2007 guanya el Premi Miquel de Palol per Les flors àrtiques i, el 2011, el Premi de Poesia Parc Taulí amb l'obra Aquelles gavines sobre l'aigua que respira. Encara en el terreny de la poesia, publica els llibres Les naixences latents, del 2012, La causa dels exilis, publicat l'any 2015, i El món s’acaba demà, aparegut el 2020. També és autor de la novel·la L'espai dels impossibles, apareguda l'any 2005, i del llibre d'aforismes Antibiòtic. Aforismes per a un temps de crisi, de l'any 2013.

Com a traductor, Ricard Ripoll ha traslladat, del francès al català, obres d'autors com Robert Desnos, Bernard Sesboüé, Georges Bataille, Lautréamont i Larry Tremblay. Per la traducció de l'Obra completa (2005) de Lautréamont obté el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció de l'any 2006.

És membre de la junta del PEN Català, com a vocal del comitè de traducció, i soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.