Joan Prats Sobrepere (Reus, 1940 - Barcelona, 2019). Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica General), catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l'ensenyament secundari.

Estudiós de l'obra de Salvador Espriu i com a fruit de l'estudi va publicar els llibres Salvador Espriu, missatge personal (1992), premi Salvador Espriu 1991; i la guia de lectura d'El caminant i el mur (1988), a més de diversos articles i conferències. Ha estat un dels primers estudiosos de l'obra literària de Domènec Guansé: n'ha publicat la monografia Notícia de Domènec Guansé, escriptor (1996), i articles a revistes, un dels quals va merèixer un accèssit als Jocs Florals de Múnic el 1977.

És autor també de col·laboracions a obres col·lectives i revistes, i de treballs de toponímia, un dels quals va guanyar el premi Josep Iglésies (1978). Cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana (APLEC) i de Quaderns de Capafonts Revista de Recerca i Divulgació (2004-2008). Ha publicat la versió poètica d'alguns poemes de Dorothy Parker (2001-2002). Ha editat i ampliat, l'Antologia de la Literatura Catalana d'Antoni Comas (1986, diverses edicions). Ha editat el drama Terra baixa d'Àngel Guimerà, acompanyat d'un ampli estudi (1999, diverses edicions).

És autor de la novel·la L'illa afortunada (Premi Pere Calders, editada per Proa el 2006). És coautor de l'enquesta dialectal Lèxic de meteorologia popular de les Garrigues (2008). És autor del poemari Marea Alta (2013), il·lustrat per Pere Prats. 

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.




Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació de l'arxiu personal de l'autor.
Fotografies: © Carme Esteve (pòrtic); arxiu personal de l'autor.