CANÇÓ DE LA PLENITUD DEL MATÍ
                                   Llum de retorn de barca:
                                   la solitud guanyada.
                                   A l'or caminat del dia,
                                   llum de retorn de barca.

                                   Sóc. I en un lleu, benigne
                                   hàlit de vida d'aire,
                                   per mar i somnis duia
                                   la solitud guanyada.

GUIA DE LECTURA

1. Síntesi
El poeta retorna a l'interior de si mateix i descobreix la gran realitat de l'existència. És posseïdor d'una vida conscient i individual. La plenitud que l'envaeix de saber-se vivent coincideix amb la plenitud del matí.

2. Comentari analític

2.1. Visió lineal
Aquesta «petita barca», que és la vida humana, pot córrer cap «enfora» (vida a ple sol, navegació a mar oberta) o bé cap «endins» (vida interior). Aquesta segona possibilitat és la que emprèn ara el subjecte líric. En la seva solitud, ell pot meditar, sentir, recordar; hi troba la «llum» i la llibertat d'esperit, Per això diu «la solitud guanyada»; guanyada malgrat els «sorolls» i les importunitats internes i externes que volen distreure la nostra consciència.

Ajudat per aquesta solitud, s'apercep de la seva existència actual («Sóc»), tan real com la futura mort o, de moment, més real i tot. Fixem-nos en la importància que el compositor atorga a aquesta afirmació, que situa entre punts en el centre mètric i semàntic de la poesia.

Malgrat que la vida estigui sempre penjada d'un fil («lleu hàlit de vida»), amenaçada per la mort, no és menys cert que és una realitat tangible, la principal manifestació de la qual és la respiració («hàlit», «aire»). La vida, que és extensa i canviant com la mar, el poeta l'omple de «somnis», alguns dels quals s'acompliran en aquest matí assolellat i encalmat.

2.2. «Llum de retorn de barca», «L'or caminat del dia»
Els símbols continguts en aquestes dues expressions coincideixen amb figures de la mitologia egípcia. Reparem en els sintagmes «retorn de barca» i «or del dia». Ens recorda el cíclic navegar de la barca lluminosa del déu Ra, una de les representacions del qual és un sol d'or.

Una vegada escollida la font, l'hipotext, el poeta li dóna el seu propi sentit: «Llum de retorn de barca» és el coneixement de les coses de si mateix, derivat de l'autoconsciència. «L'or caminat del dia» fa referència a l'«or enyorat dels dies» del poema 1 [«No t'he de donar accés al meu secret»], o sia, a la benigna realitat, a la plenitud personal.

3. Recursos expressius
[...] La sensació fònica és de placidesa i monotonia, encara més abaltida que la del poema anterior, només trencada per la frase monosíl·laba «Sóc», situada en l’endemig. A part d'aquesta forma verbal personal, només en trobem una altra; amb la qual cosa, l’estalvi verbal torna a ser la característica sintàctica més rellevant.

Semànticament, continua apareixent la barca i la mar, en un ambient de repòs i de llum.

(Poema i comentari en El Caminant i el mur, de Salvador Espriu. Guia de lectura, 1988)