—La novel·la és d'aventures però la trama permet que els personatges reflexionin sobre els camins d'alliberament que han de seguir els pobles sotmesos. Volíeu fer, en un mateix llibre, una novel·la d'aventures i una reflexió sobre l'independentisme alhora?
—Sí, i tant! I possiblement passa en llocs llunyans per poder dir el que diríem si ho diguéssim des d'aquí, sense el risc que t'enquadrin en una ideologia o un grup. I qui ho vulgui aplicar a casa nostra, que ho faci.

[…]

—Poder parlar d'això en una novel·la va ser el que us va esperonar a escriure-la?
—Això i també una altra cosa bastant important: la repercussió que pot tenir una acció violenta sobre els personatges que la fan. Per això dono molta importància a Makea, aborigen apuntada a un grup d'alliberament. A la novel·la apareixen els dubtes, els remordiments, de la seva acció i en parla amb el protagonista, el jove suís Nikolaus, que està d'acord amb l'alliberament però refusa la violència. Ella la justifica, la creu necessària, per aconseguir la independència del país.

—Seria, aquest, l'únic tema de la novel·la?
—N'hi ha més, però no tan bàsics. Per exemple, si has d'afrontar responsabilitats que et condicionen la vida o fer el teu camí, sense imposicions. [...] També s'hi planteja la qüestió de la veritat i la mentida, que moltes vegades van molt barrejades.

[…]

—El procés d'independència d'algunes d'aquelles illes no els ha pas fet prosperar.
—No és fàcil, en illes tan petites. La renda per càpita hi és baixíssima. Potser en comptes d'independència hagués estat millor una mena de confederació. No ho sé, és problemàtic. Ara, ningú vol renunciar a l'estat un cop el té.

(Jesús Bonada: El Temps, 29 d'agost de 2006, p. 66)

* * *

—Com arriba el tarot a inspirar poesia?
—Les figures del tarot són un magnífic compendi de la simbologia que està present a la vida de qualsevol persona perquè resumeix tot el que ens passa. La justícia, l'amor, la fortuna, la mort… estan a les cartes i estan també a la poesia universal. […]

—Com va venir la idea del llibre conjunt?
—Quan vaig llegir, el 2008, el llibre de Salie Nichols Jung i el tarot, un viaje arquetípico, que és una anàlisi històrica, mitològica i simbòlica del tarot, em vaig adonar de les enormes possibilitats de les cartes, i les vaig acabar veient com un guió per ordenar un poemari. […]

—¿I els seus poemes tenen a veure amb el significat original de les figures del tarot?
—A partir del que representen, del símbol, he fet la meva interpretació personal i heterodoxa, segons les meves experiències vitals sobre el que la carta suggereix. A cada poema el precedeix un epígraf que és un fragment poètic d'un autor universal, com el de Josep Maria de Sagarra, que precedeix el primer poema, dedicat a la figura del Boig: Fem un viatge sense cap raó... que és el que significa, en realitat, el tarot en aquest llibre, una excusa, un ordre o guió per reflexionar sobre preguntes de l'espècie humana: d'on venim, on anem… […]

(Carme Escales: "La vida i els símbols vinculen literatura i tarot", El Periódico, 17 de gener del 2014)