Josep M. Morreres (Barcelona, 1952) és un lector que escriu. Aquesta condició li ha procurat una gran diversitat de registres, que van des de la reflexió transcendent a la ironia cruel, de la paròdia irreverent al relat introspectiu. Lleugeresa i profunditat, superficialitat i seriositat, optimisme vital i anàlisi rigorosa se'ns presenten, no obstant això, de forma indestriable en la seva obra. Ha conreat diversos gèneres novel·lístics, eròtic, negre, històric, juvenil i, sovint, ha barrejat aquests gèneres.

És d'aquests escriptors que creuen que no n'hi ha prou amb explicar una història, que darrere de qualsevol obra literària hi ha d'haver una voluntat d'aprofundir en la naturalesa humana i una pretensió artística. No és, com se sol dir, un escriptor amb un món propi, els mons que recrea en les seves obres són els mons dels altres, els mons que li arriben ja sigui a través de la lectura, de l'observació o de la reflexió. Amb tot, és possible trobar algunes constants en la seva obra: un distanciament irònic, un compromís amb la veritat, les referències culturals, la preocupació per l'ús del llenguatge i les reflexions metaliteràries. Conscient de les pròpies limitacions, ha aspirat sempre a la perfecció, refiat que la realitat ja posaria les coses al seu lloc.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.