(Recull rondallístic)

Una rondalla és, fonamentalment, una història que ve de gust explicar, una història que ha arribat al nostre coneixement per la via que sigui i que volem compartir amb els que ens escolten –o ens llegeixen. Les rondalles poden pertànyer a la tradició oral, poden sorgir d'altres llibres o poden ser creades de cap i de nou, però el que les caracteritza és aquesta voluntat de ser explicades.

L'autor de Temps era temps ha volgut explicar a la seva manera, amb ironia, afegint-hi els detalls que li han semblat oportuns, entremesclant-les amb altres materials literaris, algunes de les històries amb què ha anat ensopegant en el seu camí de lector. Són històries que es poden llegir com aventures més o menys enginyoses, però que sempre tenen un rerefons que ens remet a qüestions fonamentals de la vida, com poden ser l'honor, l'amor i la gelosia, la gratitud –o la ingratitud– i el poder, la percepció del plaer, la relació amb la mort.

Les històries que hi podem trobar són les següents:

La llegenda del bon comte de Barcelona
La llegenda del bon comte de Barcelona la trobem a la Crònica de Bernat Desclot, una de les Quatre Grans Cròniques de la literatura catalana medieval. No es tracta d'un esdeveniment històric, ja que no diu de quin comte es tracta ni en quina data es va produir, però serveix per justificar un fet que sí que ho és, d'històric: la senyoria dels comtes-reis catalans sobre la Provença.

Aquesta llegenda se'ns ofereix com un panegíric del valor i del sentit de l'honor dels comtes catalans i ens presenta una aventura cavalleresca en tota regla, amb cavallers valerosos i damisel·les que necessiten ser defensades en batalles judicials.

El cor menjat
Guillem de Cabestany va ser un trobador de finals del segle XII, autor de diverses cançons amoroses, com "Lo dous cossire", en la qual presenta l'amor com un dolç patiment. De la seva vida, no se'n sap gairebé res, tret que va néixer al Rosselló i que el 1212 va participar a la batalla de Las Navas de Tolosa, però tradicionalment se li ha atribuït la llegenda del cor menjat.

A El cor menjat es reflecteix el que era l'amor cortès, una concepte d'amor del qual nosaltres som hereus, en el qual les dones decidien més del que semblava, els joves amants es deixaven portar i als marits els tocava fer el paper més galdós.

Un filòsof a la cort del rei de Sicília
Un filòsof a la cort del rei de Sicília és la recreació lliure d'un episodi de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Tirant lo Blanc és el màxim exponent de la literatura cavalleresca catalana.

Un filòsof empresonat per un homicidi comès en un moment d'encegament –actitud ben poc filosòfica–, un company de presidi oblidadís, un rei ben poc magnànim, que només pot respondre segons la seva naturalesa i una reina mare que se la sap molt llarga, aquests són els elements essencials de la història.

La sopa del carboner
El rei Jaume I és un personatge històric envoltat de llegenda. Les circumstàncies en què va ser engendrat, la seva infantesa en mans dels enemics del seu pare, la guerra que va haver d'emprendre contra els seus propis barons per tal que fos reconegut el seu dret al tron, les conquestes que va a dur a terme, els seus amors conjugals i extraconjugals, la seva humanitat, tot plegat ha propiciat aquesta aura llegendària. La imaginació popular el va fer protagonista, doncs, d’algunes històries que ja venien d'antic.

A La sopa del carboner s'hi reflecteix la relativitat de les sensacions humanes, els perills del poder despòtic i la saviesa de les persones humils.

El cavaller de Milany
El cavaller de Milany és una història que pertany a la tradició oral, que va ser transmesa de pares a fills fins que en Joan Amades va tenir l'encert de recollir-la a Les millors llegendes populars. En aquesta versió s'hi troba incrustada, com un brillant en un fermall, un conte que prové de Les mil i una nits.

A El cavaller de Milany es planteja una de les qüestions fonamentals de la vida: la relació amb la mort o, per dir-ho d’una altra manera, la por a la mort i el desig temerari de viure per sempre.