(Thriller sentimental)

El títol de la novel·la, L'ombra a la paret prové d'un aforisme suggerit per un text de Pessoa. Diu així. "La meva ombra a la paret, té més de mi o de la paret?" Que hi ha, de realitat, en una ombra? Quina és la seva veritable naturalesa? L'ombra a la paret és una novel·la on s'ha volgut reflectir la perplexitat i la contradicció, el desconcert davant la complexitat de les coses. Amb una trama de thriller, la novel·la tracta de la frustració dels somnis i dels paranys que posa el desig en la percepció de la realitat.

L'argument és fàcil de resumir: Es tracta d'un personatge, un jove actor que ha de fer de taxista per tal de guanyar-se la vida, a qui res no li surt com voldria, cosa que el porta a la frustració. Això fa que sovint es refugiï en el somieig, que creï una realitat paral·lela a la mesura dels seus desigs. El contrast entre aquestes dues realitats encara és més frustrant.

En aquestes, coneix una dona -una dona extraordinària, intel·ligent, bella i rica: la mena de dona que considera fora del seu abast- i creu que les coses comencen a canviar, que els seus somnis es poden realitzar. La felicitat, però, mai no se'ns presenta de forma gratuïta, sempre n'hem de pagar un preu, i el preu que se li imposa al protagonista és força elevat.

El protagonista de la novel·la haurà de fer front a un repte moral i a un repte personal. Per una banda, s'haurà de plantejar la legitimitat de l'assassinat d'algú que només fa mal als altres: És la vida humana tan sagrada com es pretén? Fins on podem arribar per defensar la nostra felicitat? Què es pot arribar a fer per amor? Per altra, s'haurà d'enfrontar a la dificultat material de l'execució: Què cal per ser capaç de matar una persona, valor o abjecció?

D'aquesta manera, seguint les reflexions, les accions i autojustificacions dels personatges, L'ombra a la paret esdevé una novel·la moral sense ser moralista. La història de és deliberadament tòpica, perquè només a través d'una situació potser massa novel·lesca i d'uns personatges potser massa estereotipats, la novel·la gosa plantejar-se qüestions que no es podrien plantejar de forma seriosa. La ficció, en aquest sentit, ens permet qüestionar el que és inqüestionable, ens permet contemplar amb suspicàcia algunes veritats establertes, no per allò que tinguin de veritat, sinó per allò que tenen d'establert.

Narrada en primera persona per un personatge per al qual els límits entre la realitat i la fantasia són difusos, en aquesta novel·la no hi ha cap certesa, tot és susceptible a la interpretació que se li vulgui donar. La narració segueix els fluxos anímics del protagonista, de manera que pot arribar a ser contradictòria, afirmant en un moment donat el que s'ha negat abans o oferint percepcions absolutament dissemblants d'un mateix fet. D'altra banda, resulta evident que els personatges de la novel·la enganyen i s'enganyen a si mateixos, representen diversos papers, falsegen la realitat, indueixen a l'error. La realitat, d'aquesta forma, se'ns fa fugissera, la veritat, quimèrica.

L'engany, i més que l'engany, l'autoengany, com un mecanisme de defensa per tal de poder suportar les frustracions quotidianes és el fil que lliga els personatges, les situacions, les referències literàries i cinematogràfiques, les estratègies narratives i les propostes estètiques que conformen L'ombra a la paret. Tot això contemplat, evidentment, amb un posat irònic, sense afanys transcendentals.