(Novel·la subversiva-juvenil)

Deixem-ho aquí és una novel·la mediatitzada pel narrador. L'argument, els personatges, les situacions que s'hi descriuen passen a un segon pla davant de les característiques de la veu narradora. El Felip, el protagonista-narrador, és un personatge singular -d'altres, potser menys generosos, el qualificarien directament de rar, d'extravagant-, la seva manera d'entendre el món, les relacions entre les persones, determina la història. El Felip és un jove inadaptat, que no està disposat a passar pel sedàs, que se sent maltractat, que no li agrada allò que l'envolta i que no s'està de dir-ho. Aquesta inadaptació li proporciona un distanciament de la realitat, una perspectiva que li permet descriure el món que l'envolta amb una especial lucidesa.

Deixem-ho aquí arrenca de l'atracció sensual que la Marta exerceix en el Felip. La Marta, tot i anar a la mateixa classe i compartir la mateixa colla d'amics, viu en una altra òrbita i, per tant, ignorant de les passions que desvetlla. L'oportunitat se li presentarà quan la germana de la Marta desapareix, presumptament segrestada per no se sap qui, i el Felip, en un desesperat intent de fer-se-li imprescindible, s'ofereix per ajudar-la a trobar-la.

Davant l'escepticisme de la Marta, el Felip anirà descabdellant el fil que els hauria de portar fins la germana desapareguda, enfrontant-se a situacions perilloses i aventurant no menys agosarades hipòtesis. Després d'una sèrie de peripècies de les quals surt alguns cops airós i d'altres menys, el Felip aconsegueix que l'actitud de la Marta, escèptica, freda i distant al començament, vagi canviant, cosa que el fa concebre vanes il·lusions. Paral·lelament a aquesta tasca, el Felip s'ha d'enfrontar al problemes de qualsevol jove: fracàs escolar, conflictivitat familiar, etc.

Intel·ligent, brillant, culte, perspicaç i, no obstant, condemnat al fracàs escolar, a la conflictivitat familiar i al rebuig de propis i estranys, el protagonista de Deixem-ho aquí fa evidents les dificultats amb què s'han d'enfrontar els joves.

El subjectivisme extrem del narrador -que es fa el món a la seva mesura, que interpreta la realitat segons els seus interessos, sovint de forma força delirant- planteja un interessant joc amb el lector, que s'ha se fer la seva pròpia composició de la realitat a partir de les tergiversacions del narrador. El lector sap més coses que el propi narrador.

Guia de lectura.