(Eròtica cavalleresca)

Cinc lais és el recull de cinc narracions de caràcter eròtic. Pel fet de ser un recull de narracions eròtiques pertany a un gènere ben definit, que té les seves servituds i virtuts, i que té com a propòsit manifest excitar al lector o a la lectora. Amb tot, aquest caràcter eròtic no hauria de fer oblidar la seva condició de ficció i, com a tal, la seva ambició literària. És evident que el que interessa a l’autor és la literatura, la creació d'un món a través del llenguatge. El repte a què s'enfronta l'escriptor constantment és al de fer el seu món creïble, al que el lector, malgrat saber que llegeix una obra de ficció, acabi per creure en la realitat d'allò que llegeix. L'autor, en aquest sentit, entén la literatura com un exercici de seducció.

Les cinc narracions, escrites sota la influència explícita dels lais de Maria de França, pretenen recrear el món mític de la cavalleria, amb les princeses, els senyors, els joglars i les maneres corteses que fan al cas. Del model triat ha conservat un pretès posat alliçonador, un cert distanciament irònic, una extremada cura formal i la malícia i ingenuïtat dels personatges.

D'aquesta obra val la pena destacar el paper de la veu narradora, aquest personatge ombrívol que s’adreça directament al lector, que no s’està de sermonejar-lo i prevenir-lo contra els perills que assetgen l’ànima i que, sovint, es deixa seduir per allò que vol combatre. En la creació d'aquest narrador és perceptible un propòsit de distanciament i un intent de buscar la complicitat del lector.

També s'ha posat una atenció especial en l'ús de la llengua. Les històries se situen en l'època medieval; per tant la llengua utilitzada havia de ser versemblant per l'època, però havia de ser perfectament intel·ligible per al lector actual. El resultat ha estat una llengua actual amb un regust arcaïtzant.

La creació literària és sempre un joc amb el lector, i l'autor ha pretès que aquest sigui un joc intel·ligent. Hi ha cites literals, referències erudites, al·lusions que pretenen ser una picada d'ull al lector, que pretenen fer que el lector vagi més lluny que el text.

En aquest joc intel·ligent hi juga un paper fonamental l'humor. Es tracta d'un humor subtil, que busca més el somriure que la rialla, i que es basa en el contrast entre el que el lector endevina i el que el text diu.