Amaneix la vida
i, obligatòriament,
te veus ficat al carril
que a colps d'insuficiències
hem construït els hòmens.

(Dins de La processó de Kirk o no te n'ixques de la fila. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1973, p. 11)

* * *

Tindràs un temps,
curt,
sorollós,
proclamant,
en el qual has cregut fruir la veritat absoluta
sense adonar-te que era
només
el parèntesi obligat de l'ensenyança voluntària
(allò que en termes cívics diem Foment).

Inconscientment vas definint la teua velocitat
i ajustant-la a la voluntat de les ordenances superiors.
Vas entrant a la processó
que el nàixer t'ofrena.

(Dins de La processó de Kirk o no te n'ixques de la fila. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1973, p. 12)

* * *

Ningú no el desitja al costat.
Ni viu, ni deixa viure,
sempre arrossegant els peus,
poruc.
Els directors
un dia o altre
se l'emportaran a la cambra de la mort
i no perquè siga difícil,
perquè quan se li doblen les cames
ni pot recórrer la distància a l'hora
ni la seua visió és correcta.

(Dins de La processó de Kirk o no te n'ixques de la fila. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1973, p. 33)

* * *

La fila, ens diuen,
està perquè és precís,
sense ella rodaríem i rodaríem
fins al mareig
sense aplegar a cap lloc.

Nosaltres sí que hem cregut les veus
i après la lliçó.
Dubtem de la nostra capacitat d'home
per creure en la dels altres.
Hem oblidat,
de tant de creure les ordenances,
que l'ordre és el que nosaltres volem,
i l'hem bescanviat pel que volen
per no tenir maldecaps
ni esforçar-se eixint de la fila.

(Dins de La processó de Kirk o no te n'ixques de la fila. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1973, p. 54)