Jesús Huguet Pascual neix a Onda (Plana Baixa) el 16 de març del 1944.

És el petit de tres germans i passa una infantesa feliç al seu poble natal. Als onze anys se'n va a Tortosa per realitzar els estudis d'ensenyament mitjà. Tot i que era molt aficionat a la història, quan arriba a l'edat de realitzar els estudis superiors es matricula en Dret. Estudia Dret a Madrid i Filologia a València. L'any 1963 es presenta a unes oposicions com a funcionari del Ministeri de Comunicacions i Transport i per aquest motiu realitza la diplomatura en Telecomunicacions, també a Madrid. Ha estat professor i coordinador dels Cursos de l'I.C.E. de la Universitat de València sobre "Lingüística valenciana" i professor convidat a les universitats de Múrcia, Nàpols, Autònoma de Zacatecas, Estatal de San Petersburg i San José, a Costa Rica. També ha impartit conferències i cursos a les universitats de Sassari a Itàlia, Santiago de Compostel·la, "Jean Monnet" de París o a la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d'altres.

L'any 1984 passa a treballar a l'administració autonòmica valenciana i, el 1991, és nomenat director general de Política Lingüística, càrrec que ocupa fins al 1995, quan és elegit diputat a les Corts Valencianes, dins de les llistes del Partit Socialista del País Valencià per a la circumscripció de Castelló. Ocupa el lloc fins al 1999 i des de l'any 2000 és membre del Consell Valencià de Cultura. Des del 2002 també forma part del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia de la Generalitat Valenciana. És secretari del Consell Valencià de Cultura des del juliol de l'any 2004 i ha estat assessor de polítiques culturals i lingüístiques de diversos governs i institucions iberoamericans. L'any 1990 fou comissari de l'exposició La impremta valenciana, celebrada amb motiu del cinc-cents aniversari de l'edició de Tirant lo Blanch.

El compromís polític de Jesús Huguet sempre va lligat a la defensa de la llengua i la cultura i, d'aquesta manera, molt aviat comença a col·laborar en revistes escrites en català i a escriure poesia. Els seus primers textos són sobretot lletres per encàrrec per a cançons de diferents cantautors com Enric Ortega. Posteriorment comença a escriure poemes de caràcter més intimista i personal. L'any 1972 obté el premi Ausiàs March de poesia per l'obra La processó de Kirk o no te n'ixques de la fila, publicada el 1973. També és autor dels llibres de poemes Els llibres d'Alb-Sebelaci, del 1983 i Esmicolat calendari, publicat l'any 2001. L'any 2011 apareix l'obra Canastrell, amb música de Matilde Salvador i poemes de l'autor.

Jesús Huguet ha escrit nombrosos títols d'assaig i de caràcter biogràfic. L'any 1972 publica l'obra Els darrers. Generació del 70, on repassa els escriptors valencians nascuts durant els anys 40 i 50 del segle XX i que fins aleshores no havien tingut un reconeixement oficial. És autor de les obres Ibn al-Abbar, polític i escriptor àrab-valencià (1199-1260), del 1990, Ibn al-Abbar: memòria a recobrar, del 1999, Matilde: poble, dona, llengua, aparegut l'any 2000, Veo, historia de un pueblo i Els Pelegrins de Portell, publicats el 2002. Aquest mateix any apareix la traducció realitzada per l'autor de l'obra Què és l'anarquia, de Luigi Fabbri.

Ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques com Destino, El Punt o Serra d'Or, entre d'altres, així com en diaris com Levante, Mediterráneo, Diario de Valencia, El Periódico de Catalunya o El País.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.