Entre llibres i amb una aroma a saviesa, Jesús Huguet (Onda,1944) ens rep en el Palau de Forcalló, seu del Consell Valencià de Cultura, institució de la qual és secretari executiu. Al llarg de l'entrevista defensa el paper d'este organisme, del valencià i arremet contra els corruptes. Huguet és escriptor, editor, sociolingüista, llicenciat en Filologia i professor de la Universitat de València. Ha estat director del Servei de Publicacions i de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana en diversos governs del PSPV. Actualment resideix a Alberic.

—Com valora la decisió del Consell de reduir els membres dels òrgans estatutaris de la Generalitat, i en concret les del Consell Valencià de Cultura?
—Evidentment la decisió del nombre de membres de les institucions estatutàries ho decideixen els diputats de les Corts, però han de tenir en compte que la modificació de les lleis d'eixes institucions comporta la modificació d'alguna disposició de l'Estatut, la qual cosa suposa que s'han d'aprovar almenys per les tres cinquenes del total de diputats. Un sol grup parlamentari no ho pot fer i caldrà que es posen d'acord almenys PP i PSPV. Crec que la reducció pot comportar l'absència, en estes institucions, del total de sensibilitats de la ciutadania, perquè els grups minoritaris poden quedar-se sense representació. El més convenient seria reduir el pressupost (supose que no hi hauria problema ni formal ni dels membres de les institucions) i no tocar la representació. Però de totes maneres, l'actuació del CVC continua de forma normal amb els seus informes, dictàmens o recomanacions.

—I en la realitat, aquests informes, dictàmens o recomanacions, les institucions, i en concret la Generalitat, en fan cas?
—Hi ha algunes que són de compliment obligatori, sobretot aquelles que fan referència a les declaracions de Bé d'Interés Cultural o de Rellevància Local. Per exemple la que es feu sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Hi ha d'altres que són recomanacions o propostes, però cal recalcar que les accepten i les duen a terme, almenys una bona part. La resta queda oblidada als calaixos.

—Podria posar algun exemple d'algun dictamen del CVC on la Generalitat ha actuat amb celeritat?
—Un exemple clar fou l'informe sobre la llengua, un dels més transcendents que hem fet i que va donar lloc a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no sols des del punt de vista organitzatiu, sinó també ideològic, perquè el preàmbul de Llei l'AVL ho van trasplantar directament del nostre dictamen. Durant l'elaboració de l'informe, val a dir que visquérem moments tensos. Es repetiren diverses manifestacions de "blaveros" a les portes del Palau de Forcalló. Un altre exemple d'informe on s'actuà amb celeritat fou la restauració de l'església de Santa Caterina a València que es trobava en un estat molt crític.


—Hi ha sectors que demanen la desaparició del CVC, l'AVL o altres institucions estatutàries. Quina és la seua opinió?
—Només li diria una cosa: si volem tindre una autonomia valenciana hem de tindre unes institucions valencianes. Allò que li dóna cos a l'autonomia valenciana són les institucions com el Síndic de Greuges, el de Comptes, CVC o AVL..., retallar estes institucions seria un colp de mort a la identitat valenciana, és a dir, si passara açò, tindríem un estatut com el de la Rioja o Extremadura.

—Un dels temes que li apassiona és la nostra llengua. En quina situació es troba el valencià?
—Jo no seria ni pessimista ni massa optimista. No sóc pessimista, recorde quan una revista de Catalunya, en els anys 70 vaticinava que el català desapareixeria l'any 2000 i afortunadament, no ha sigut així. Però tampoc sóc massa optimista perquè m'agradaria que la nostra llengua es trobara en millor situació. I no sols ho dic des del punt de vista de l'educatiu, sinó des del punt de l'ús social, i és ací on les institucions públiques i privades han de posar tot l'empeny. Un senyal d'identitat dels valencians seria que la retolació de negocis i botigues estigueren en la nostra llengua.

—Si no haguera existit la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià, què haguera passat? Per a què ha servit?
—[Sospira...]. Ni m'ho imagine. El que li puc dir és que la llei sí ha servit. Érem un poble analfabet, incapaç d'escriure amb la nostra llengua i la llei ha permés la implantació progressiva del valencià a les aules i posteriorment l'escola en valencià. Ara la major part dels alumnes que ixen dels col·legis saben escriure en valencià, una altra qüestió és l'ús.

[...]

—Per què creu que no hi ha mitjans de comunicació escrits en valencià?
—Pel tema de l'ús del valencià i pel tema que Josep Vicent Marqués va qualificar "de l'autoodi". A nosaltres que no ens toquen allò nostre, però moltes vegades no valorem la llengua com un element transcendent. Però comença a haver-hi una demanda de comunicació en valencià, de fet ho hem vist en els llibres que, a pesar de la crisi, notem que la producció de textos en valencià és important.

—Tenim els valencians consciència de poble?
—La tenim, però latent. L'hem de despertar. Només quan ens veiem atabalats és quan despertem. Però necessitem organitzacions cíviques i polítiques que ajuden a consolidar esta consciència.

—Canviant de tema, segons sembla el País Valencià està al capdavant en casos de corrupció. Què sent vosté com a valencià?
—[Torna a sospirar...] Crec que la corrupció és el pitjor dels pecats cívics que pot cometre un responsable polític. A un personatge polític se li poden perdonar certs afers personals, però la corrupció que és enganyar i aprofitar-se de la societat, això és imperdonable. La corrupció i la mentida és una cosa que en una societat democràtica no pot admetre's de cap de les maneres. Cal ser molt més durs amb els corruptes i mentiders públics, perquè s'aprofiten del poble i menteixen al poble. És impresentable, els corruptes han d'estar inhabilitats per a tota la vida.

—Què opina de les retallades en cultura, sanitat i educació?
—Doncs, molt malament. Pense que estan molt mal fetes. Ningú en el seu raciocini i sentit d'humanitat pot permetre que es donen diners a la banca i es facen aquestes retallades. A més, la cultura, l'educació i la sanitat conformen una societat. Els bancs no conformen una societat, els bancs conformen uns interessos.

—Any Estellés, per a vosté és una persona molt especial...
—[S'emociona...] Vicent era molt especial per a mi. Jo vaig editar llibres de Vicent Andrés Estellés, entre d'altres El llibre de Xàtiva i El llibre de Canals. Era amic personal d'Estellés, quan estava malalt li vaig ajudar moltíssim, hi havia una relació personal molt intensa entre els dos.

—Com el qualificaria?
—Estellés ha sigut el poeta valencià més important que hi ha hagut des d'Ausiàs March, i també el que més consciència de País ha fet com a poeta. Tinc la satisfacció que un dels poemes més rellevants del mestre Vicent, "Assumiràs la veu d'un poble", fou dedicat a mi.

(Xavier Pérez: "La corrupció és el pitjor dels pecats cívics que pot fer un polític", Diari La Veu, 30 de desembre del 2012)