VENS DEL LLAC

Vens del llac de l'aigua groga,
i el confort del nul camí,
t'acostes a l'esperança
que uns cors et faran sentir.

Ni els plors ni les esquinçades
trenquen l'afecte infinit
són només fràgil portada
d'entrebancs que estan cruixits.

Obri les mans, sent el càntic
tot és per tu erigit
de l'horitzó a la muntanya
l'amor et bressola avui.

(Del llibre Canastrell. València: Denes, 2011, p. 38)

* * *

CANASTRELL

Per la muntanya baixen,
nina meua.
Per la muntanya baixen
masover i masovera.

Fenoll, romaní i sàlvia,
nina meua.
Fenoll, romaní i sàlvia
garbellats amb nus de seda.

Manollets de núvols blancs,
nina meua.
Manollets de núvols blancs
matalàs de lluna plena.

Pel bressol més perfumat,
nina meua.
Pel bressol més perfumat,
a la llum que amor delera.

(Del llibre Canastrell. València: Denes, 2011, p. 46)