Vaig conèixer la Rosa Victòria Gras i Perfontan fa divuit anys i de seguida vaig estimar les seves classes d’Elocució. Ens ensenyava a dir poemes o fragments de diàlegs i a comprendre des d’on dir-los. Recordo el treball amb els sonets de Shakespeare… vaig quedar esbalaït: no sabia ben bé si assistia a un acte de didactisme poètic o de poesia didàctica. A les classes era completament sincera; aquell foc a la seva mirada contrastava amb la dolcesa equànime de la seva veu. Si un dia no havia dormit, ens ho deia, i s’emocionava amb uns versos, o s’indignava amb uns altres; ens transmetia un amor estricte per la llengua. I, per aconseguir-ho, establia una relació de tu a tu amb nosaltres, una atmosfera de nuesa absoluta.

De tan fascinat com estava de conèixer aquella dona magnífica, li vaig demanar de trobar-nos per fer cafès. Primer quedàvem a bars i restaurants de nom coherent amb les converses que hi teníem, El roure o Lo specchio magico. Amb el temps, em va convidar a casa seva, a Vallcarca, des d’on es podia contemplar amb distància serena el mar i, estranyament sospès, l’enrenou de Barcelona. A aquell pis aeri, la Victòria hi havia escrit gran part de la seva obra. Sovint, jo travessava el pont de Vallcarca passat el capvespre; quedava enrere haver experimentat com ella tenia el bon gust de fer veure que descobria amb mi els secrets literaris que em revelava. Quatre eren els temes centrals de les nostres xerrades, els quals es van anar matisant i eixamplant amb els anys: l’amor, les perplexitats metafísiques, la poesia i el teatre. En contacte amb la Victòria, tots aquests temes, com un calidoscopi, semblaven formar part d’un mateix misteri interrelacionat.

(Albert Tola. "Rosa Victòria Gras, la dramaturga perplexa", dins Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Barcelona: Institut del Teatre, 2020, p. 2. En línia.)
 

* * *
 

La Rosa Victòria Gras ha escrit poesia, teatre, narrativa i assaig lingüístic. Tot i que aparentment puguem classificar la seva obra en aquests quatre gèneres, aquesta no deixa de ser una visió superficial perquè són tot cares d’un mateix poliedre: una percepció poètica del món. I de la mateixa manera que una metàfora vincula dues idees disperses per crear-ne una de nova, la nostra autora vincula aquests quatre gèneres, en principi diversos, i en crea una síntesi pròpia.

[...]

En totes les tasques que porta a terme —d’autora teatral, poeta, narradora, traductora, pedagoga i romanista— es cenyeix rigorosament a aquest mateix principi: l’escolta, tant de la pròpia veu com de la veu de l’autor original, les quals esdevenen la font principal de la creació artística, del coneixement i de la seva transmissió. En la seva actitud literària, la Victòria ens transmet una visió, a parer meu, tan sàvia com infreqüent: el quietisme.

(Albert Tola. "Rosa Victòria Gras, la dramaturga perplexa", Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Barcelona: Institut del Teatre, 2020, p. 3-4. En línia.)

* * *

«Atracciones Gasparino» és una deliciosa obra d'art on, mitjançant el diàleg i la inventiva, es reflexiona sobre els danys col·laterals de l'expansió urbanística sense límits territorials ni morals, que ens deixa les nostres ciutats orfes de zones verdes i d'espais públics destinats a proporcionar-nos relax i esbarjo.

Les injustícies més grans són les que es fan als marginats socials: indigents, okupes, criatures i jubilats. «Atracciones Gasparino» ens mostra aquest món enfrontat entre els que ostenten el poder polític i econòmic, i aquells que no tenen on caure morts ni qui els faci el més mínim compliment. Com podran els Polítics Insensibles i les Senyores Poderoses justificar el que no té cap justificació?
 

[...]
 

A la gran majoria els calen espais públics adients, conservats de pares a fills i d'avis a nets. De fet, és a tots plegats, que ens calen aquests espais. Rosa Victòria Gras ens en fa prendre consciència, d'aquestes mancances, i ens ho diu amb un llenguatge ben directe que es mou en un temps i en un món farcits de reflexions sorprenents, fetes pels més petits de la colla.

(Joan Guasp. "Teatre per a totes les edats", pròleg a Atracciones Gasparino. Barcelona: AADPC, 2007, p. 6-8)