DIRECTOR: El nostre balneari té categoria de luxe! Mai no hem recorregut a les vulgaritats; descartem els emmetzinaments alimentaris, per massa corrents; als nostres banys no s’hi ofega ningú, tampoc! Sempre hem cercat les especialitats més originals per complaure els clients! El fet d’anar a raure al revòlver dels thrillers és una ofensa a la nostra professionalitat!
SENYORA KREM: Em deixaria convèncer si no hi havia el capítol del Senyor Sepencer. Que comparegui sa i estalvi i negociarem; no m’hi oposo, a les negociacions. La manca de classe que m’atribueixen es basa en un judici precipitat. Em dedicaria a un altre ofici, si no tenia prou sensibilitat per als «balnearis»; el món és ple d’ocasions de disparar trets i de cobrar per fer-ho.
SENYORA EDUVIGIS: Té raó en això.
SENYORA HELENA: El seu col·lega no pot comparèixer perquè l’he eliminat. (Als altres, davant la reacció que observa:) Però, què em recriminen a mi? No els agrada la meva actuació?
SENYOR FORTIÀ: Deixem-ho estar, Senyora Helena, i recordi’s de les nostres converses al menjador, als jardins… abans que fos a la banda dels «davalladors»…
SENYORA HELENA: No saben qui «davallaré», ningú no es pot queixar en concret!
 

La SENYORA KREM dispara a la SENYORA GROGA; no la toca. Descontrol del grup.
La SENYORA KREM pren l’arma que duu la SENYORA GROGA. En GIBERT s’abraona damunt
la SENYORA KREM, que resisteix l’embranzida.
 

SENYORA KREM: Així està més bé, i vostè (Continua encanonant en Gibert.) no provi de desarmar-me. Renunciaré als procediments que consideren poc refinats. (Llença el revòlver.) Els adverteixo que si no juguen net tinc d’altres recursos…
 

En GIBERT no es belluga; la resta espera perplexa.
 

SENYORA HELENA: No crec el que ha dit.
GIBERT: Potser diu la veritat, i no és capaç que m’hi solidaritzi; no té res a veure amb mi la Senyora Krem.
SENYORA KREM: Evidentment que no; jo els demostro les meves possibilitats i vostès només saben demostrar que no els agraden!
SENYOR FORTIÀ: Me n’haig d’anar, és absurd! No hi pinto res, aquí!
DIRECTOR: Com tots els altres, però no el retinc.
SENYORA KREM (divertida): T’atraparé, presa fàcil!
SENYOR FORTIÀ: Qui sap?
 

Se’n va precipitadament.
 

DIRECTOR: No anirà més enllà de l’estàtua d’Amfítrite. Les sortides són més ben controlades que les entrades.

(Fragment de l'obra Balneari Celeste, dins de Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Barcelona: Institut del Teatre, 2020, p. 72-73)