Acte 1
 

(Un espai interior modest, buit gairebé, llevat d'una taula senzilla i tres cadires, on hi ha l'ÀVIA, en MARCEL i la MARTINA. L'acció comença a mig matí d'un dissabte de juny. En aquesta obra, la manera de dir no copia la realitat. Hi ha esclats de música en els moments que la direcció consideri oportú o per marcar transicions.)

ÀVIA: Sí, fills! S'han acabat les «Atracciones Gasparino». Ni els dissabtes a la tarda, ni el diumenge al matí.
MARCEL:  Tu no ens hi vols portar, àvia!
MARTINA: Te n'has cansat. Sempre dius que estàs cansada de tot...
ÀVIA: No és això, estimats... Si m'hi descanso, jo, a les atraccions, quan vosaltres us hi divertiu! M'assec, amb les bosses de la plaça al terra i us espero; que feu els viatges, les voltes aquelles tan llargues... i les musiquetes... Feu una carona!
MARTINA: Per què no ens hi vols dur, àvia, digues. Per què?
MARCEL: No té diners la iaia. Que no ho saps?
ÀVIA: No, Marcel.
MARCEL: Jo en tinc! Si els necessites...
MARTINA: Res no tens.
MARCEL: I tu, què saps?
MARTINA: Qui te'ls ha dat?
MARCEL: Me'ls he guanyats! (Va cap a dins i torna amb una capseta, l'obre. Damunt la taula sonen unes quantes monedes.)
MARTINA: Tu?
MARCEL: Que són meus! Són meus, tia, burra!
MARTINA: Tu, burro!
ÀVIA: Prou de males paraules. Com us ho haig de dir? Allà on hi ha el carrusel, els autos de xoc, les màquines voladores, els futbolins... hi volen fer cases.
MARCEL (sense adonar-se d'allò que l'ÀVIA ha dit): A mi m'agrada pujar al vagó del tren i tocar la campana.
MARTINA: A mi conduir els autos amb el seient alat. I quan hi ha molts nens, xocar.
MARCEL: Jo, si vull, no xoco mai I mai de cara perquè està prohibit.
MARTINA: Ja ho sabem!
ÀVIA: Doncs ara, unes reixes d'aquelles que s'estiren (fa el gest d'estirar horitzontalment unes portes reixades, a cada banda) tancaran el lloc de les atraccions.
MARTINA: Hi vaig passar amb la mama aquest dia. Encara hi eren.
ÀVIA: Sabia que passaria, però no m'ho volia creure.
MARTINA: Tu ho sabies? I no ens vas dir res?
ÀVIA: Em pensava que alguna cosa ho evitaria... un miracle...! I encara l'espero! (S'embadaleix pensant-hi.)

(Fragment inicial de l'obra Atracciones Gasparino. Barcelona: AADPC, 2007, p. 17-18)