Rosa Victòria Gras i Perfontan neix a Vallgorguina l'any 1933.

El pare, Joaquim Gras Quera, fou escriptor i és autor de dues peces de teatre i d'una novel·la. La mare, provinent d'Estiche de Cinca (Osca), va anar a viure a Barcelona quan era petita i va treballar tota la vida com a infermera. Quan Rosa Victòria té només tres anys esclata la Guerra Civil Espanyola i, durant el conflicte, el 1938, neix el seu germà Toni.

Després de cursar els estudis primaris i el batxillerat, Rosa Victòria Gras marxa a Barcelona i comença els estudis de professorat mercantil, però aviat els abandona i es dedica a fer intercanvis amb noies d'altres països per aprendre idiomes. Així, estudia, entre d'altres, el francès, l'anglès, l'alemany i el portuguès. L'any 1974, va a Coïmbra amb una beca d’estiu per a estudiants de galaicoportuguès i, de retorn a Barcelona, comença a treballar com a professora associada de la Càtedra de Llengua Portuguesa, amb el professor Basilio Losada, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Posteriorment, estudia filologia catalana i es doctora amb la tesi Aportació al lèxic de Verdaguer (Universitat de Barcelona - Departament de Filologia Catalana, 1995).

Sota la direcció d'Antoni Comas, rep l'encàrrec de realitzar el Curs de català parlat per a Ràdio Peninsular, dirigit pel mateix Comas des de la Càtedra de Llengua i Literatura Catalanes. El programa, que obté el premi Ondes de Ràdio del 1977, és l'antecessor del curs per a televisió Català amb nosaltres, premi Òmnium Cultural del 1980, emès a Televisió Espanyola a Catalunya i del qual Rosa Victòria Gras n'és ideòloga i guionista. El programa s'emet a partir del 1976 fins als primers anys vuitanta, i compta, entre l'equip de professors que el realitzen, amb la participació de Carme Serrallonga. Durant els anys de la seva emissió també compta amb la col·laboració d'altres personalitats de la cultura com Ovidi Montllor o Isabel-Clara Simó. L'any 1982 comença a fer classes d’elocució i dicció a l'Institut del Teatre, tasca que desenvolupa al llarg de trenta anys, fins al 2012.

Com a creadora, Rosa Victòria Gras escriu quinze obres de teatre, totes publicades i moltes de les quals han estat guardonades, com El crit dins una capsa de cotó (1982, Premi Lisístrata del 1981), La llengua tallada (1989), La vigília (1991, Premi Cassandra del 1988), La nit de les dues llunes (1990, Premi Recull-teatre), Somniar la vida (1996, i amb el qual havia guanyat el Premi Santos Antolí del 1980), Balneari Celeste (1996) i Atracciones Gasparino (2007), entre d'altres. L'any 2020, l'Institut del Teatre aplega cinc de les seves peces en el volum Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Com a poeta, publica el títol Finestrelles d'autobús (Poemes de 1991) (1996) i el recull de poesia completa La roda de la fortuna, aparegut a l'editorial Arola l'any 2018. També és responsable dels manuals de dicció L'actor i la dicció (1997) i Exercicis de laboratori de veu i de dicció (1998), escrit en col·laboració amb Coralina Colom. Com a traductora, ha traslladat al català textos de Botho Strauss, Franz Xaver Kroetz, Caryl Churchill, John Webster i Edward Gordon Craig.

És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.