Ventura Gassol (la Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, 1980), escriptor, polític, pedagog innovador i orador hàbil.

Rep una sòlida formació humanística al Seminari Conciliar de Tarragona que abandona poc abans d'ordenar-se sacerdot. La seva poesia apareix en ple moviment noucentista, però respon més aviat a una estètica romàntica i vuitcentista. Publica els reculls Àmfora (1917), La nau (1920), Les tombes flamejants (1923) —amb els seus versos més coneguts—, Mirra (1931), Mirages (1950) —en edició bilingüe en català i en francès—, i La balada del bressol (1977). La seva passió per la poesia i per la música es veuen reflectides en la seva producció teatral, en les obres La cançó del vell Cabrés (1921), La Dolorosa (1928), i La mort de l'ós (1935), que no s'arriba a estrenar. També tradueix diversos clàssics de la literatura universal al català i adapta algunes obres teatrals.

Convertit en una figura pública respectada i admirada, amb una oratòria capaç d'enfervorir les masses, dedica la seva vida als ideals catalanistes. És un dels fundadors del partit polític Acció Catalana i més tard dirigent d'Estat Català. Esdevé el braç dret de Francesc Macià, ocupa el càrrec de conseller de Cultura de la Generalitat (1931-34 i 1936) i porta a terme nombroses accions per tal de modernitzar, millorar i fer més genuïna la vida cultural i l'ensenyament a Catalunya. També exerceix de diputat a les Corts Espanyoles (1932). És empresonat en diverses ocasions per raons polítiques i s'ha d'exiliar durant bona part de la seva vida.

L'any 1993, en ocasió del centenari del naixement de Ventura Gassol, la seva producció literària es recull en els volums Poesia i Teatre, amb interessants aportacions crítiques, i apareixen estudis i opuscles que estudien la seva vida i la seva obra.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografia del Pòrtic: Retrat d'autor no identificat, datat del 1973. Fons Ventura Gassol, © Arxiu Nacional de Catalunya.