El darrer pas és ple de descripcions magnífiques de paisatges i d'esclats de la natura traçats per algú que se l'estima profundament. La qualitat narrativa es fa palesa des de la primera frase fins a la darrera lletra, i l'ambientació de l'entorn on es desenvolupa l'acció impregna el relat d'un realisme intens. El lector ho viu, se situa en el lloc dels personatges i es projecta —captivat per alguns dels trets o per les reaccions humanes dels protagonistes— entrant a formar-ne part tot sentint-se integrar en la història.

[...]

Segurament les pretensions de l'autor no són, a priori, haver escrit una gran obra. Però el resultat és tan compacte que m'atreveixo a dir que el nivell assolit és alt, molt més alt que els cims que s'hi descriuen. Que no sigui El darrer pas!!! Que no ho sigui, perquè necessitem més llibres com aquest, relats frescs que ens facin passar una bona estona amb històries properes escrites per un muntanyenc, també un bon escriptor en aquest cas, amb el pòsit d'una cultura que identifica el nostre excursionisme."

(Jordi Quera. Fragments del pròleg d'El darrer pas. Tremp: Garsineu Edicions, 2000)