Manel Figuera i Abadal neix a Barcelona el 21 de juliol de 1957. Des de ben menut se sent atret per les muntanyes i especialment pels Pirineus, que no coneix ni ha vist mai però que dibuixa a les parets de casa. Diu que vol viure allà quan sigui gran. Als deu anys entra en un grup escolta i als setze en un centre excursionista, on s'inicia en l'alpinisme i l'escalada.

Estudia per a professor de primària i poc després d'obtenir el títol, el 10 de juliol de 1982 fa realitat el seu somni principal: residir als Pirineus, en concret a Bellver de Cerdanya. L'any següent ja treballa com a mestre al Col·legi Vedruna de Puigcerdà. Combina aquesta feina amb les classes de català al seu poble i, pensant en la possibilitat que algun dia li puguin ser útils, el 1984 es treu el certificat de coneixements superiors de català (nivell D) i el 1987 el títol de professor de català per a adults (nivell E), de l'aleshores Junta Permanent de Català (JPC). Mentrestant, el 1986 acaba el segon cicle de reciclatge de català de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE).

La inquietud per escriure li sorgeix en aquesta dècada dels vuitanta, però de moment la satisfà a la revista comarcal Rufaca amb articles d'opinió i ressenyes d'ascensions a muntanyes. El 1986 i el 1998 envia dos poemes als Jocs Florals de Cerdanya (Alp) i queda finalista. Un altre aspecte d'aquesta època és la participació, amb èxit, en concursos televisius com "Vostè Jutja", "Tres Pics i Repicó", "La Caixa Sàvia" i, més endavant, "El Joc del Segle". Gràcies a "La Caixa Sàvia", el 1990 fa la volta al món.

Aquest mateix any entra com a assessor lingüístic al Consell Comarcal de la Cerdanya, on continuarà fent classes de català per a adults, i el 1992 és contractat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, empresa on treballa actualment. Com que ha de corregir sovint, el 1993 obté el certificat que el capacita per a la correcció de textos orals i escrits (nivell K), també de la JPC. Aquesta titulació li permet efectuar correccions en editorials com Garsineu Edicions (Tremp), Alpina (Granollers), SUA Edizioak (Bilbao) i Edicions Salòria (la Seu d'Urgell), entre d'altres. Avui el nombre de llibres que ha corregit supera la quarantena. També fa correccions en revistes com Pànxing Pirineus (Sinopsis) i en publicacions periòdiques com Ceretània o el Calendari Cerdà (Institut d'Estudis Ceretans).

El 1993, amb Rosa Casas, Imma Carrera i Imma Cros, publica Quatre poetes de Cerdanya, un recull de poemes, alguns dels quals premiats anteriorment als Jocs Florals de Cerdanya (Alp). Dos anys més tard surt Els fills de la terra, novel·la històrica basada en fets reals i ambientada a la llavors vegueria de Cerdanya al final del segle XVI, en plena època del bandolerisme català del barroc. També el 1995, sol o amb Alfons Brosel, sorgeixen les primeres guies d'excursions, una de les quals, La Cerdanya, tots els cims, s'edita dues vegades. El 1997 li publiquen La Cerdanya, rutes i passejades, que té cinc edicions. Entre alguns reculls de narrativa breu, una novel·la amb Rosa Casas (L'olor de les pomes) i més guies d'excursions, el 1999 veu la llum la seva novel·la més consistent i treballada, La treva de Talltendre, igualment històrica i basada en fets reals al comtat de Cerdanya a l'inici del segle IX, amb la polèmica heretgia adopcionista com a teló de fons.

Aquest mateix any, el 1999, entra com a regidor de Cultura, Turisme, Obres, Urbanisme, Foment i Habitatge a l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya. La feina al consistori li traurà hores per escriure novel·les, però no descuidarà les guies d'excursions ni la narrativa breu, el gènere que li ha fet guanyar més guardons, entre els quals els deu premis Carlit als Jocs Florals de Cerdanya (Alp), el Roser de Plata al Premi de Narració Literària Vila de Puigcerdà 2004 i el Premi de Narració Literària Pirineu de les Homilies d'Organyà 2006. De tota manera, la seva tasca a l'ajuntament li ha aportat moltes satisfaccions, com un programa dens i variat en activitats culturals i turístiques al llarg de l'any, la participació al juliol de 2003 en les Primeres Jornades sobre Toponímia Catalana –que van tenir lloc a Bellver– i l'organització de la XIII Trobada d'Escriptors al Pirineu, en què van venir convidats escriptors prou prestigiosos com la Carme Riera i el Vicent Usó. És membre del Grup de Recerca de Cerdanya, de l'Institut d'Estudis Ceretans, de la Unió Excursionista Urgellenca i de l'Associació Llibre del Pirineu, una associació que es proposa revitalitzar i revaloritzar el món del llibre pirinenc.

Ara, després d'haver deixat l'ajuntament, el Manel voldria escriure una cinquena novel·la, però les guies d'excursions i de turisme quasi s'han convertit per a ell en una segona feina. També li demanen temps els articles en revistes com Cadí-Pedraforca i Colors, de l'Associació ADIS de Puigcerdà. És per això que de moment no torna de ple al terreny literari –llevat del bàlsam de la narrativa breu–, però tard o d'hora és molt possible que ho acabi fent.