"Quan un autor porta empenta per a encalçar cinc-centes pàgines escrites sobre un tema, fa prova a bastament d'unes qualitats que no són gaire comunes. [...] Demostra clarament un pes de voluntat, encara més: un alçament de la visió, el distanciament entre el subjecte i l'autor, que li dóna l'àmbit dels espais i la mobilitat dels personatges.

[...]

Manel Figuera ha fundat el seu llibre a sobre de dos pols que s'entrelliguen llavors mateix, que es fan resposta l'un amb l’altre; és una prova de talent de posar els dos en presència de diàleg. Cada pol en si mateix té un valor que mereix l'atenció d'un vast públic de lectors. El primer és que tracta de les bregues entre nyerros i cadells, una guerra que va emmetzinar tota l’àrea catalana al llarg de dos segles almenys, entre el quinze i el setze. Sem al temps de les guerres llargues, entremaliades, a tot Europa.

[...]

L'autor ha fugit tota teoria, almenys pel que he pogut judicar-ne, i és amb això que demostra les qualitats del novel·lista: avança amb la intuïció del seu empirisme, atent a quedar clar, a donar consistència als caràcters, als impulsos. Som al moment on el món present avança i de cop s'obre a dimensions vastíssimes. Els actors, almenys alguns, ens fan part dels seus dubtes, de les seves comparacions, d'experiències múltiples que porten a un de la batalla de Lepant a les terres de Flandes, ja obertes a les idees de la reforma i del protestantisme; tot aquell món capgirat, que ell sent que capgira, amb les aparences contradictòries, nebuloses, el fan penetrar fins a una impressió d'absurdesa; tot això barrejat amb les exigències del viscut jornaler del rei al cos, l'exigència flairosa de la carn i la por, la por de la mort, que volta els personatges en tot moment.

[...]

I si, tancada l'última pàgina, aquella barreja d'odis, d'amor, d'embranzides, de fam de parèixer, fam de viure, de gaudir al mateix moment que la por els enllarda igualment com els enllarda el desig de matar l'altre, si tot aqueix món ens deixa inexplicades les raons transcendents que els mouen —igualment com passa per a nosaltres als dies que som ara—, queda clar que Manel Figuera planteja com un gran interrogant: per què o com és que sigui la Cerdanya el lloc, el lloc justament, on es fa la jugada?"

(Jordi Pere Cerdà. Fragments del pròleg d'Els fills de la terra).