En Dalinet, un nen de deu anys que té sempre un peu a la lluna, s'entusiasma mirant un vellet de barba blanca que cada matí d'estiu pinta el mar, la platja i les cases blanques del poble. A l'escola, la senyoreta Fina prepara als petitons algunes activitats ben creatives i especials i, en una classe de "Tutoria", en Dalinet explica als seus amics que té una llàntia màgica d'or, petita i rovellada, amb un geni a dins que acompleix desitjos. Què passaria si l'Alfons li demanés uns ous ferrats per al seu pare, que és cuiner, o si en Pep volgués rellotges tous perquè el seu pare és rellotger? Si la Llúcia i la Lluïsa desitgessin que el seu pare, l'arquitecte Ramon, hagués de dissenyar unes Torres Galatees... I si en Dalinet supliqués al seu geni genial —una mica dormilega, això sí— que regalés als seus pares un cabàs ple de monedes? Probablement en Dalinet acabaria pintant un quadre com Les formes somniades dels meus amics i hauria de marxar del poble durant uns mesos, fins a Carnestoltes; però això, de ben segur, faria que el geni dormilega, la senyoreta Fina, l'Alfons, la Júlia, en Pep, l'Arnau, la Llúcia, la Carmina, en Pere, en Quintí i la Lluïsa s'inventessin per a aquell seu amic tan eixerit i somniador una festa plena de llum, de música i de colors a la plaça del poble, perquè s'hi sentís ben estimat i fos el rei de la desfilada.

(Sinopsi)