I

EL GENERAL MASSAFUM

—No sé pas qui va ser l'enze que va donar el nom de Tot al nostre primer habitacle còsmic capaç per reunir dos milions de persones a la vegada! —va clamar el general Massafum, bo i donant un cop de puny a la taula de titani del seu despatx del Decàgon—. Tot devia ser un déu esguerrat i maligne!

—No. Aneu mal guiat —va replicar-li amb poca veu un comandant africà, que era llicenciat en filosofia i lletres—. Tot era un bon déu. I va costar Déu i ajuda, com bé ho sabeu, d'escollir un nom escaient als propòsits de l'estació de l'espai.

—Jo havia proposat el nom de Pan, déu de ramats i de pastors. I segurament que no hauria portat tanta malastrugança.

—General Massafum —va dir un astrofísic militar que compartia amb la dotzena de consellers de l'Alt Estat Major Mundial la taula de titani—. Heu de recordar que Pan no era un nom possible per a un cos de l'espai, perquè ja ho era d'un altre. Pan és un satèl·lit de Júpiter i com que hi tenim una estació de raigs làser, qualsevol dia ens hauríem fet un embolic en les comunicacions.

—Efectivament —va afegir-hi l'africà—. Imagineu-vos que un carter, en lloc d'anar a portar una carta a l'estació còsmica, s'equivoca i se'n va fins a Júpiter. A més, Pan era molt lleig. Com a déu, se'l representava amb peus de cabra i amb banyes.

—He, he! —va riure un almirall italià, tot fent l'ullet al general Massafum—. Els meus compatriotes no haurien volgut habitar en un satèl·lit amb escut banyut.

—Prou que hi hauríem guanyat! —bramà el general, naturalment mentre donava un altre cop de puny al titani, que començava a esquerdar-se a desgrat de la gran duresa del metall—. Els vostres compatriotes, senyor almirall, han estat responsables de gran part dels altercats registrats a Pan.

—A Tot —va corregir-lo un diplomàtic del servei interplanetari.
Els nervis de tots els membres reunits al Decàgon, el Centre mundial de totes les forces armades de tots els Estats de la Terra i colònies de l'ultraespai, no eren gaire propicis per trobar remei als problemes plantejats pels habitants de Tots.

(Fragment inicial del llibre A l'espai no hi volem guerra. Barcelona: Casals, 1993, p. 7-8)