Sebastià Estradé Rodoreda neix a Sallent el 14 de març de 1923.

El pare era maquinista ferroviari i la mare teixidora. L'avi, pagès, tenia terres que va haver de vendre quan a Sallent es va descobrir que hi havia potassa, fet que va provocar que companyies belgues i alemanyes compressin aquestes propietats per tal d'explotar la mina. Sebastià Estradé realitza l'ensenyament primari a Les Escoles Nacionals —l'actualment Escola Torres Amat de Sallent— i l'ensenyament secundari a l'Institut de Manresa. Durant la Guerra Civil espanyola i amb tot just catorze anys, escriu les primeres obres. Unes obres de joventut que, amb l'entrada dels nacionals, el pare va cremar perquè no fossin objecte de represàlia.

Als divuit anys se'n va a Barcelona per estudiar i treballar. Entra a la Maquinista Terrestre i Marítima com a ajudant tècnic d'enginyer. Estudia Dret, Física i, a distància amb la Universitat de Scranton (Pennsilvània), Enginyeria industrial i elèctrica. Es casa als vint-i-quatre anys amb Pepita Calmet i Pubill, amb qui comparteix tota la seva vida. S'especialitza en dret de l'espai i es doctora amb la tesi El derecho ante la conquista del espacio, publicada l'any 1964 per Ariel. Dirigida pel Doctor Wernher von Braun, director del centre de vol de la NASA, es tracta del primer llibre de text sobre dret de l'espai escrit a tot el món. És cofundador de la Càtedra de Tecnologies de l'Espai a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. Aquesta especialització en l'espai fa que, l'any 1969, sigui l'enviat especial de Tele/eXpres a l'estació Robledo de Chavela, a Madrid, per narrar l'arribada de l'home a la lluna a través dels seus escrits. L'any 1972 se li concedeix el Premi de Periodisme Espacial de la Comissió Internacional d'Investigació de l'Espai (COSPAR).

La primera obra que publica és el llibre de narracions Una guerra civil, de l'any 1961 i publicada a l'editorial Selecta. Posteriorment publica la sèrie Alarma en... a l'editorial Ferma: Alarma al cosmòdrom, Alarma en el desierto i Alarma en el sol, del 1966, i Alarma en el Tíbet i Alarma en las cumbres, del 1967. Sebastià Estradé també és autor d'altres títols juvenils, escrits tant en català com en castellà, de ciència-ficció —o d'"anticipació científica", com les anomena el propi autor— com són Més enllà no hi ha fronteres (1966), El planeta que podía ser santo (1967), Genestel (1971), El planeta Siva (1972), Una ciudad en el infierno (1973), Climber (1987), A l'espai no hi volem guerra (1993) o Quan tornis, porta una mica de pluja (1996), entre d'altres.

A aquesta llista cal sumar-hi títols de divulgació científica com De la terra a l'infinit, del 1966, Astronáutica, del 1970, Reto al espacio, del 1973, i Balance de la investigación espacial, del 1974. També escriu obres educatives com Estimeu el vostre entorn, del 1982 i amb el qual obté el Premi Crítica Serra d'Or Juvenil del 1984 o, encara, Con buena educación, del 2004. El darrer títol que publica és el recull de narracions De tants colors, publicat l'any 2006.

Durant anys, Sebastià Estradé col·labora amb la premsa escrita, especialment en mitjans com Cavall Fort, Tele/Estel i Tele/eXpres. També és col·laborador a la televisió, en programes com Amigos del espacio, emès entre els anys 1968 i 1970 a Televisió Espanyola. Entre el 1992 i el 1996 és president de la secció de dret aeronàutic i de l'espai del Col·legi d'Advocats de Barcelona. També ha estat membre del "International Institut of Space Law" de la Federació Internacional d'Astronàutica i és membre del "Instituto Iberoamericano de Derecho Aeronáutico y del Espacio y de la Aviación Comercial", organisme consultiu de les Nacions Unides i de la "Asociación Española de Periodismo Científico". En els darrers anys es dedica a denunciar l'acumulació i el creixement dels residus salins al Cogulló com a resultat de l'explotació de la mina de Sallent.

Sebastià Estradé mor el 13 d'abril de 2016, als noranta-tres anys. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.