Fet i fet, tal com consta en el Pròleg, totes les narracions estan passades pel sedàs de l'experiència de l'autor, real o literària (com si no es diferenciessin l’una de l’altra), i per "la incertesa de l'altre", una frase que dona peu a un conte amb el mateix títol on s'explica que, d'una manera molt concreta i reflexionada, "tal vegada la ficció involuntària (o no imaginària) es generi a partir de la incertesa dels nostres propis records i les falses memòries, com si fóssim uns altres o patíssim una pèrdua de la memòria immediata (concretament, la síndrome de Korsakov, la qual ha inspirat a l'autor el títol d'un altre conte, en aquest cas d'absoluta ficció, tot i que inspirat també en alguns fets reals o literaris). O, si més no, que la incertesa es converteixi en una síndrome específica que ens faci pensar més del que pensem habitualment (per bé que al cap d'uns minuts no siguem capaços de recordar-ne res) i l'ansietat, la depressió i l'estrès s'apoderin de nosaltres, tot generant-nos una confusió d'idees i emocions negatives, així com, consegüentment, uns trastorns neuròtics d'angoixa i d'inestabilitat emocional (i fins i tot algun tipus de psicosi que ens pugui provocar una pèrdua de contacte amb la realitat)." Comptat i debatut, en aquests relats hi ha elements narratius que pretenen provocar sensacions diverses i contradictòries, o fins i tot confondre-les, a partir de la dissolució de les fronteres entre el món dels somnis i el món real (o de la realitat i la ficció, també en paraules de l'autor, com si no hi hagués manera de diferenciar-les, o de saber com es traspassen), tot situant els personatges a la vora del trencament de la vida rutinària, del perill de la pèrdua de l’amor i la identitat personal, o de la seva pròpia extinció.

Alguns personatges, per no dir la immensa majoria, són d'inspiració real i concreta, o coneguts públicament, amb els seus pseudònims o noms artístics (com per exemple Víctor Nubla) o els seus noms i cognoms de debò (com per exemple Txiqui Navarro i tots els qui apareixen en "Les últimes converses amb Víctor Nubla", l'únic conte diferent de la resta, pel que fa a l'estructura, ja que és el més llarg de tots, amb una primera part escrita en un format de correu electrònic, gairebé com un dietari, i una segona part escrita en un format de recordatori, gairebé com una novel·la curta o nouvelle, amb un cert caire informatiu, divulgatiu i reflexiu, per no dir amb elements narratius de caire assagístic). A banda dels seus veritables noms (que moltes vegades hi són citats, així com les activitats a les quals es dediquen), també poden ser reconeguts, com diu l'autor, amb pseudònims o noms artístics (si són músics, actors o pintors, entre d'altres feines artístiques), o de ploma (si són escriptors), i amb sobrenoms (renoms o malnoms), motius o àlies. En canvi, n'hi ha d'altres que no són d'inspiració real sinó fictícia, per no dir simplement inventats.

(Sinopsi)