Hace Carles Decors una fábula mezclada de reflexión y de aventuras, traza un relato tradicional con gran peso del argumento, y tiene en mente un modelo narrativo que merece respeto, la novela popular de calidad.

Santos Sanz Villanueva. "Informe razonado de primeras novelas", Revista de Libros. "Literatura española" (Madrid), juny del 2003.

* * *

Carles Decors, sin caer en idealizaciones, traza un bello perfil del último momento de la presencia española en Guinea. [...]Una hermosa novela con sabor aventurero y las justas dosis de exotismo.

"Memorias de Guinea", Qué leer. "Novedades" (Barcelona), 1 de març del 2003.

* * *

Al sur de Santa Isabel es una hermosa historia, sobria y de buen ritmo, sin artificios de escritura, que interesa, emociona y, de paso evoca páginas de nuestra historia colonial más reciente que no nos llenan precisamente de orgullo.

José Giménez Corbatón. "Amor en intriga coloniales", Heraldo de Aragón (Zaragoza), 6 de febrer del 2003.

* * *

Viaje iniciático, memoria de una época dorada y terrible, reconstrucción (hermosa, minuciosa) de una ciudad, Santa Isabel, hoy Malabo, que solo existe ya en libros como este y en el recuerdo de unas pocas personas; e interesante novela sobre la pasión, el poder y el destino, personal y político de un grupo de desterrados.

Ángel García Galiano. "El mal de África", Revista de Libros. "Estudios culturales", febrer del 2003.

* * *

Entreveiem en la novel·la una extensa feina de documentació, però les tradicions dels bubis, l’evolució política, els conflictes socials són servits en una trama ben construïda i amb una sèrie d’episodis misteriosos que mantenen la intriga i l’atenció fins a la pàgina 250, la darrera. […] Al sud de Santa Isabel té una maduresa tècnica i d'estil molt difícil de trobar en les primeres obres d'autors catalans. Decors domina els recursos de la novel·la, i es permet luxes amb el temps i l'ordre de la narració, ens fa anar com vol, endavant i endarrere en el temps, i l'obra es converteix en un trencaclosques on al final totes les peces encaixen magistralment i, fins al detall més mínim, que abans ens havia semblat pura anècdota, acaba tenint rellevància.

Roser Porta. "Els esperits d'Àfrica", Segre (Lleida), 28 de novembre del 1999.

* * *

A Al sud de Santa Isabel es narra la història d’un amor apassionant durant els últims temps del colonialisme espanyol entre Tomàs Rimbau, un català que explota una hisenda guineana, i María Lombé, una noia de l’ètnia bubi. [...] Tot i així, Al sud de Santa Isabel és una novel·la que té el mèrit de fugir de les coordenades més comunes i que presenta la voluntat elogiable d'apostar pel risc, d'evitar la claudicació davant de les dreceres de la simplicitat formal. I en acabar la lectura, per damunt de les circumstàncies polítiques i les casualitats rocambolesques, el que s'acaba imposant és el cercle de relacions entre els personatges, la consistència de l'ambient d'un temps desaparegut i els colors del paisatge equatorial.

Ponç Puigdevall. "Trencaclosques colonial", Presència-El Punt. "Lletres" (Girona), 31 d'octubre - 6 de novembre del 1999.

* * *

Al sud de Santa Isabel connecta amb el nucli de tota l'obra anterior (de Carles Decors). Tomàs Rimbau, un militant republicà reprovat que prova sort a Guinea Equatorial, viu la història d'una indecisió sentimental, escindit entre l'arravatament passional per una dona negra d'ètnia bubi, color banús i aroma d'espècies, i la lluita contra el sentiment que el separa de la seva neulida dona blanca. Decors aconsegueix fabular també la precarietat de l'equilibri emocional i material dels éssers que poblen la novel·la. I és que assistim a la caiguda de l'antic règim colonial espanyol a l'Àfrica equatorial (mitjans de vida apuntats i càlida sensualitat promíscua) i la seva substitució, entre conspiracions dels natius ascendents i tripijocs dels colons que marxen, per un nou ordre fonamentat en estratègies de neteja ètnica de la majoria fang sobre la minoritzada ètnia bubi. [...] Novel·la d'aventures, testimoni (documental), d'intriga, d'amor, fil narratiu que s'amaga i s'ensenya com un meandre: sorpreses i suspens.  Al sud de Santa Isabel és, sens dubte, l'obra més ambiciosa de l'autor.

Estanislau Vidal-Folch. "Descolonització", El Periódico de Catalunya. "Llibres". "La crítica" (Barcelona), 3 de setembre del 1999.

* * *

Des de FM: Fragmentació Modulada, amb què va guanyar el Premi Documenta de 1983 (Ed. 62), no es pot dir que Carles Decors s'hagi prodigat, però cada llibre seu posa de manifest una clara voluntat per reafirmar un estil i una escriptura pròpies. [...] Cal recordar que, si més no fins ara, els llibres de Decors sempre havien girat a l'entorn d'històries d'amor. No es pot afirmar que Al sud de Santa Isabel sigui una excepció en aquesta regla, però ara la història d'amor no resulta ser tant el nucli central de la narració com l'eix vertebrador al voltant del qual gira tota la història que se'ns explica. Però l'autor—aquí hi ha una altra novetat—, emmarca la novel·la en el context colonial de Guinea i el seu procés d'independència. Un àmbit que es defineix per l'enderroc accelerat d'un ordre establert per l'enfrontament ètnic: un rerefons que Decors tracta de forma admirable i irrebatible.

Marc Soler. "L'individu entre dos mons", El Temps. "Llibres" (València), 24 - 30 d'agost del 1999.

* * *

La novela tiene una trama política (la conspiración interna para evitar que la etnia bubi se reagrupe y llegue a constituir una alternativa al poder de los fang), y un trasfondo mítico, con la historia de María Lombé que se ofrece sexualmente a Tomàs Rimbau tras la muerte de su marido. Detrás de ese ofrecimiento subyacen antiguas creencias, la leyenda del hombre blanco que engendrará al Mesías de los bubis, reforzada con hechizos y bebedizos. Para Tomàs Rimbau y María Lombé, el sur de Santa Isabel encarna un mundo idílico de una cálida sensualidad, donde la libertad sería posible. [...] Uno de mis escritores preferidos, el belga Hugo Claus, escribió en los años 70 una novela —en francés se tituló Honte (Vergüenza)— que recuerda vagamente Al sud de Santa Isabel. [...] El protagonista de la novela de Decors, Tomàs Rimbau, es agnóstico declarado, suficiente hace con vivir como los bubis, que ven la religión en cualquier manifestación de la vida. [...] Al sud de santa Isabel  está tejida con los mejores mimbres. El resultado es interesante y sugestivo aunque, por razones de estructura, de ritmo y de lenguaje, brilla un poco menos. Léanlo, la novela catalana encuentra en libros como el de Decors una vía de renovación. 

Julià Guillamon. "El catalán y la joven bubi", La Vanguardia. "Libros" (Barcelona), 2 de juliol del 1999.

* * *

Sense caure en la temptació de l'exotisme, aquesta és l'atmosfera aconseguida per Carles Decors (1954), a la novel·la Al sud de Santa Isabel, quan Fernando Poo va de cap a la independència i l'ètnia fang es disposa a liquidar l'ètnia bubi. De caràcter també tel·lúric, una història d'amor entre un català de Reus —l'enginyer (tècnic) republicà Tomàs Rimbau— i una indígena de l'ètnia bubi és el contrapunt de l'ensorrament d'un ordre colonial, en una supervivència bipolar: la incerta racionalitat colonial i les potències obscures de la màgia indígena. [...] Tot és a la vegada un llarg trajecte fins al vell aeroport de Malabo[...] Al sud de Santa Isabel manté la confusió del temps, les falses dreceres de la memòria, la persistència del desig a l'hora de fer-se engany. És d'agrair que Carles Decors estalviï als lectors tota la faramalla de la nostàlgia colonialista, el bambú i la quincalleria.

Valentí Puig. "Fa calor a l'aeroport de Malabo", El País. "Quadern" (Barcelona), 24 de juny del 1999.

* * *

La feina de documentació es nota que ha estat costosa, però el resultat val, sens dubte, la pena perquè té l'encert de radiografiar-nos un episodi històric tan proper en el temps com poc conegut i un escenari tan exòtic com suggestiu i de convertir-los en literatura de manera força versemblant. No obstant això, Decors [...] s'ha valgut dels seus coneixements sobre el país i sobre la descolonització i de llegendes autòctones per tal de condimentar amb elements d'allò més heterogenis la trama d'aquesta curiosa novel·la a descobrir. 

Ernest Farrés. "Reminiscències de l'època colonial", Avui. "Cultura" (Barcelona), 27 de maig del 1999.