Després de molts anys de silenci, la Guinea Equatorial va tornar a formar part de la literatura catalana. Carles Decors, fill d'un colon, a les seves novel·les analitza severament Aquell món idíl·lic (la colònia on va viure el seu pare).

Gustau Nerín. "La Guinea espanyola, una colònia catalana?", El País. "Quadern" (Barcelona), 25 de setembre de 2008.

* * *

El món idíl·lic vindria a ser la representació mitificada d'allò que en els aspectes particulars i concrets correspondria a les expectatives frustrades o als desitjos insatisfets. Lluís Artigues, el narrador protagonista de la novel·la de Carles Decors, transita per les distintes esferes de la seva vida patint el suplici de contemplar des de fora "aquell món idíl·lic", amb una actitud que oscil·la entre el sentiment de fracàs i el de culpa.  [...] Dins d’aquest desenvolupament hi apareix, com un leitmotiv excitant i suggeridor, el món colonial de Guinea Equatorial. [...] Així, aquest món idíl·lic de Guinea es converteix en el paradigma de tot allò que és tan proper i, alhora, tan inaccessible. [...] Carles Decors reflecteix en aquesta novel·la moltes de les atmosferes que ressonaran amb força als de la seva generació amb aquesta contradictòria nostàlgia per la pèrdua de la joventut i per la ràbia cap a qui els va fer malbaratar bona part d’aquella joventut amb repressions i remordiments. [...] Tanmateix, l’atmosfera que arriba a crear l’autor d’un món sense herois ni gestes amb el contrapunt d’aquell altre món suposadament idíl·lic, és converteix en un excel·lent exemple de com la biografia dels homes comuns pot convertir-se en l’autèntic reflex arran de terra de tota una època. 

Víctor Gayà. "El suplici de Tàntal". El Temps. "Crítica" (València), 8 de maig de 2007.

* * *

Aquell món idíl·lic entronca amb Al sud de Santa Isabel per mitjà del personatge de Tomàs Rimbau, protagonista de l'anterior novel·la i present també, amb altres personatges complementaris, en la que acaba de publicar-se fins a l'extrem de formar totes dues històries un tot global que s'enriqueix ara amb la lectura conjunta. Poc després de la mort del seu pare, Lluís Artigues descobreix unes cartes adreçades a ell però mai enviades, que el seu pare li havia anat escrivint a llarg de més de trenta anys. A poc a poc anirà descobrint racons de la vida d'aquell home gairebé desconegut que havia preferit treballar a Guinea i limitar-se a veure la família un cop a l'any. Els comentaris del pare permeten que el protagonista evoqui la seva vida a cavall entre Barcelona, Tona, Reus i València. És un continu contrast entre les impressions fixades pel pare a les cartes i la realitat viscuda pel fill com a membre d'una generació que va voler abastar tots els impossibles i que es va cremar abans d'aconseguir-los.

Joan-Josep Isern. "Aquell món idíl·lic", Avui. "Cultura" (Barcelona), 29 de març de 2007.

* * *

Esta es una rara novela que permite al lector plantearse algunas preguntas que, más allá de la obra concreta de Carles Decors (Barcelona, 1954), adquieren una significación en el contexto general de la narrativa catalana de la generación de los cincuenta... La novedad de Aquell món idíl·lic es que trata temas conocidos con una estratagema que sitúa en un terreno híbrido entre las memorias, la crítica de textos, el psicoanálisis y la historia social. [...] Artigues es un progre. Simpatizante de formaciones políticas de extrema izquierda, compañero de clase de Anna Birulés y Josep Piqué, se embarca en una aventura sentimental desordenada, tiene un hijo, se casa, se separa, abandona cualquier compromiso, trabaja como auditor, empieza una trayectoria como gestor cultural en Valencia, regresa para trabajar en el Ajuntament de Barcelona y es destinado a labores administrativas. Frente a esta vida chata, (se encuentra) la existencia mitificada del padre, perito agrícola y experto en el cultivo del cacao en Fernando Poo. Unas cartas jamás franqueadas y unas cintas de súper 8mm (o 8mm estándar) en que las escenas de la plantación se mezclan con imágenes de los veraneos en Tona y de la vida cotidiana en el Guinardó, establecen un puente entre ambos mundos. [...] El libro relata el esfuerzo por recobrar el recuerdo de un mundo ignorado para, a continuación, intentar liberarse de su ausencia. [...] La novela fluctúa en la ambigüedad, en el quiero y no puedo, en el deseo de ser sin ser, con referencias muy privadas y alejadas de los lectores.

Julià Guillamon. "Deseo de ser sin ser", La Vanguardia. "Culturas" (Barcelona), 31 de gener de 2007.

* * *

El padre de Carles Decors (Barcelona, 1954) era ingeniero (técnico) agrónomo. Pasó un cuarto de siglo trabajando en las plantaciones de cacao de Guinea Ecuatorial, aterrizaba en Barcelona una vez al año para visitar a su familia. [...] La novela parte de las cartas y los vídeos (o películas) que Lluís Artigues encuentra en un cajón tras la muerte de su padre. Las cartas, de las que es el destinatario, le descubren un mundo paralelo y un hombre para él desconocido. [...] Si el narrador huye de su realidad refugiándose en lo que escribe su padre en las cartas, éste, por su parte, encuentra un mundo idílico en el gesto de su amigo Rimbau. Él fue capaz de abandonar a su familia por una negra de la que se enamoró y con quien se quedó en Guinea. De hecho, Tomàs Rimbau es el protagonista de una novela anterior de Decors, titulada Al sud de Santa Isabel, y representa, según el autor, el alter ego de su padre. [...] Lluís Artigues recuerda episodios y personajes hoy públicos, cuyos inicios permaneces en un segundo plano. Es el caso de Anna Birulés, ministra de Ciencia y Tecnología en el gobierno del PP. "Entraba en las clases reventando puertas", asegura Decors. Él en la vida real, y Artigues en la ficción, compartieron alguna clase de Economía con ella en la universidad. También lo hicieron con Antoni Fernández Teixidó y Josep Piqué. "Entonces las elites eran comunistas", dice el autor. [...] Al margen de que la transformación ideológica de los tres antiguos comunistas le haya sorprendido, Decors considera que su generación "ha perdido la oportunidad de cambiar el mundo". [...] Y mediante la lectura de las cartas de su padre, se limita a sacar anhelos del baúl de los recuerdos.

Llucia Ramis. "Decors busca refugio en Aquell món idíl·lic", El Mundo (Barcelona), 24 de gener de 2007.

* * *

Aquell món idíl·lic (Edicions 62) és una novel·la de "records i reflexions entre un pare i un fill", entre Carles Decors i el seu pare, un enginyer tècnic agrícola que va viure i treballar 25 anys a Guinea Equatorial. "Jo vaig estar a punt de néixer allà", recorda. Però quan la seva mare va quedar embarassada va decidir tornar i mai més va trepitjar l'Àfrica. L'escriptor fa servir unes cartes que troba amagades en un calaix, adreçades a ell, però que mai li havien estat trameses. [...] Decors, però, mai va rebre aquestes cartes del seu pare, encara que sí les pel·lícules que troba Lluís Artigues. [...] A les colònies els blancs vivien molt bé. Intentaven amagar les conseqüències dels seus actes (els fills). El que sí que feien era mantenir les miningues i això sí que estava acceptat més o menys per tothom, també pels missioners.

A. Vives. "Decors es reconcilia amb el seu pare en Aquell món idíl·lic". El Punt (Barcelona), 27 de gener de 2017.