Jordi Cussà i Balaguer neix a Berga el 18 de gener de 1961.

El 1977 es trasllada a Barcelona, tot i que manté la relació amb la seva ciutat natal. Després d’ingressar a l’Institut del Teatre, que abandona al cap de poc temps, s’estrena com a autor i director teatral a la companyia Anònim Teatre, de Berga, de la qual és cofundador, i amb la qual estrenarà la majoria de les seves peces.

Durant els anys 80 participa en certàmens de narrativa curta: el 1983 és finalista del Premi de Narrativa Curta de Sant Boi amb Urbana subterrània, premi que guanya dos anys més tard amb Actuació de gala. Durant aquest període combina la residència a Sant Cugat del Vallès i Barcelona. És també en aquesta època que desenvolupa una addicció a les drogues, que ell anomena «els anys vermells». A mitjan anys noranta, ja desenganxat, comença a plasmar aquesta experiència en el que serà la seva primera novel·la, Cavalls salvatges (2000), celebrada per la seva innovació temàtica i formal (amb un estil característic d’un català central oral, amb aglutinacions gràfiques de certes paraules, entre altres aspectes).

L’any següent l’autor, que vol deixar clar que «no és el ionqui que ha escrit un llibre sinó l’escriptor que havia estat ionqui», publica la novel·la històrica La Serp, d’estructura sinuosa, que li val ser finalista del premi Leandre Colomer, i inicia un ritme de publicacions molt intens amb les novel·les L’alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i El noi de Sarajevo (2009), amb la qual guanya el Premi El lector de l’Odissea. El mateix any apareix el llibre de relats curts Contes d’onada i de tornada.

Durant aquesta dècada també es dedica a la poesia: SensAles (2003), i comença la seva carrera com a traductor de l’anglès, amb alguns títols juntament amb Anna Camps i altres en solitari: tradueix novel·les com Club de lluita de Palahniuk, o Motí al Bounty, de John Boyne.

Durant la dècada de 2010 esdevé autor de culte perquè la majoria de les seves publicacions –especialment Cavalls salvatges- estan descatalogades, tot i que la seva vàlua literària és reconeguda generalment. En aquest sentit, el 2015 suposa un moment important en la carrera de Cussà amb la publicació de Formentera lady, on revisita la temàtica de la droga des d’un altre punt de vista, i la revisió i reedició de Cavalls salvatges el 2016. El mateix any es publica El trobador Cuadeferro i l’any següent, la continuació de La Serp: El Ciclop (2017).

Jordi Cussà mor l'11 de juliol de 2021 a l'edat de seixanta anys.

Fou soci de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.