La segona tasca era destruir tots els llibres, tots, que pogués comprar, confiscar o robar de tots els racons de la Xina. Zheng volia jutjar els cronistes, els historiadors, els pensadors, els professors i els poetes, i enterrar vius els que fossin culpables.

—Culpables de què? —es va arriscar el conseller Si.

—Com que...? —va replicar Zheng, contenint un llamp d’ira—. Culpables de no reconèixer la llum divina que emana de l’Ésser Veritable! De no glorificar les seves proeses i no venerar els seus avantpassats! Tota la història, passada i futura, ha de sorgir de la Nostra Presència Imperial com l’aigua brolla de la capçalera dels rius!

—Per descomptat, Emperador. Però hi ha matèries com ara l’agricultura, la geografia, la cartografia, la medicina i l’astrologia que...

—M’hauria jugat un colló, però teu, que em diries justament això. Farem algunes excepcions, estimat Li Si, no t’esveris. Tu faràs la primera garbellada i jo després hi passaré el sedàs imperial... —Durant la pausa, va amollar un rot tan fondo que a Li Si li va arribar la ferum de la carn rostida.— Què te’n sembla?

—Excel·lent, Emperador Esplendent.

Sa Presència va indicar amb un índex que ja podien retirar les safates, cosa que va alegrar força el majordom, perquè les perdius li agradaven molt.

—Canviant de tema —va reprendre Zheng, mentre es rentava els dits amb l’aiguardent de la copa—. Tu que ho saps tot de tothom... no em sabries pas dir on són la renegada Lluna i la seva germana Albada?

(El primer emperador i la reina lluna. Barcelona: Comanegra, 2021.)