Entrevistes
—La manera d'explicar històries als nens ha canviat des que vas començar als anys noranta?
—Sí, els nens d'avui llegeixen d'una altra manera. I la manera de narrar es va adequant als canvis que vivim. I des dels anys noranta han canviat moltes coses, com ara la manera com mirem la tele, el nostre accés a les pantalles. El tractament de les històries és més el·líptic, els lectors d'ara tenen una capacitat més gran per saltar d'una cosa a l'altra, tot és més sintètic i més en contacte amb l'àmbit musical o audiovisual.
—Els teus relats són molt àgils i directes.
—Per bé o per mal vaig començar a escriure professionalment com a guionista. Vaig col·laborar al Barri Sèsam i després als Lunnis. En un guió sempre acabes retallant per qüestions de minutatge i l'economia narrativa és clau. Hi ha vegades que em costa desenvolupar històries llargues, perquè tendeixo a la síntesi. Ara fa vuit anys que no escric guions de tele, em sento més còmode escrivint llibres a casa.
(Bernat Puigtobella: «Jaume Copons: "Els nens d'avui llegeixen d'una altra manera"», Núvol. El digital de cultura, 12 de novembre del 2019. En línia)
* * *
—La lectura com a coprotagonista?
—Jaume: el Sr. Flat és el Monstre dels Llibres; li encanta llegir i va introduint a poc a poc l'Agus en lectures indispensables. Ho fan junts i gaudeixen, tenint cadascú la seva pròpia opinió sobre les històries. És metaliteratura per a nens. Introduïm la literatura com a aventura presentant textos clàssics o moderns.
(Amparo Solís. "Creadors monstruosos", Presència, núm. 2.260, 11 d'octubre del 2015, p. 48. En línia a Petits i grans. Portal digital en català per a tota la família, 14 d'octubre del 2015)