1

Així va començar tot

El de la foto del centre de la pàgina anterior sóc jo, Elvis, i també sóc el de les altres fotos. Potser us semblarà que sóc la bomba, però com que això de ser la bomba ningú no sap exactament què vol dir, he pensat a posar-vos uns quants exemples.

Ara veureu què va passar el dia del meu penúltim aniversari.

A les 7:00 AM, vaig despertar-me de cop per culpa del soroll que va fer el despertador i vaig clavar-li un cop de puny.

[...]

A les 8:30 AM, em vaig equivocar i em vaig emportar a l'escola la cartera de la meva mare. Ella, sense adonar-se'n, es va emportar la meva.

[...]

A l'escola, quan vaig començar a treure cartes i més cartes de la cartera de la meva mare, la Jennifer em va esbroncar de valent.

–On són els deures? –va cridar.

Pressionat pels seus crits, vaig haver de mentir.

–Els té la meva mare, que s'ha equivocat i s'ha emportat la meva cartera –vaig dir.

–No diguis mentides, fracassat!

I, aleshores, la Jennifer em va aplicar un dels seus moderns mètodes pedagògics.

–Tot el dia d'avui –em va dir– portaràs una bola de presoner, perquè tothom sàpiga que ets un predelinqüent.

(Fragment de Jo, Elvis Riboldi. Barcelona: La Galera, 2011, p. 11-14)