A gairebé tothom li agrada anar d'excursió amb l'escola, però a mi no. M'estressa molt. Sempre penso que em perdré, que em deixaré alguna cosa essencial o que m'avorriré mortalment. I he de dir que la primera excursió del curs em va agafar del tot desprevingut. I, així, de cop, tal com vaig arribar a l'escola em vagi trobar fent cua per pujar a un autocar.

[...]

Si hagués sabut que anàvem d'excursió amb autocar, no hauria pres llet per esmorzar, però aquell matí m'havia afartat de llet amb cereals i... En fi, tampoc vull donar detalls escabrosos del que va passar a dins de l'autocar.

[...]

El viatge no va durar gaire, just perquè jo tragués a passejar els cereals de l'esmorzar i poca cosa més. De sobte ens vam situar just davant del Palau de Congressos on se celebrava la Fira Internacional del Joc de Taula. Tot plegat em va semblar molt espectacular.

—Aquí tenim l'hotel on s'allotgen els participants de la Fira. I allà hi ha el Gran Palau de Galerna: més de sis mil metres quadrats dedicats als jocs de taula! Ens dividirem en grups i ens trobarem a les dotze just en aquest punt!

Que l'Emma ens dividís en grups com a mínim va permetre que la Lídia, els monstres i jo poguéssim passejar al nostre aire per la Fira. I la veritat és que ens va agradar perquè vam veure un munt de jocs de taula.

(Fragment inicial del llibre L'Agus i els monstres. La carta més alta. Barcelona: Combel, 2017, p. 8-12)