Carles Castellanos i Llorenç. Neix a Barcelona al barri de Sant Andreu, el 14 de setembre de 1942 i fa els seus estudis de batxillerat al Col·legi del Collell (Santa Maria del Collell, comarca de la Garrotxa).

Retorna a Sant Andreu, l'any 1957 per a fer el curs pre-universitari i tot seguit ingressa a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (més tard anomenada de Catalunya) on hi fa els dos ingressos i els cinc anys de carrera i n'obté el títol l'any 1967. Es casa amb Teresa Lecha i té dos fills (Carles i Pere), i dos néts (Roger i Nahia).

Amb el seu retorn a Sant Andreu i a Barcelona s'interessa per les qüestions socials i polítiques del moment. Participa activament a la creació de la Comissió de Cultura de Sant Andreu, un dels precedents de la Comissió de Barri d'on sorgiria més tard l'Associació de Veïns de Sant Andreu, fundada l'any 1971. Fa classes de català i organitza juntament amb d'altres joves del barri una acadèmia amb objectius socials "Acadèmia Demos".

Mentrestant havia establert el seu primer compromís polític amb l'ingrés al Front Nacional de Catalunya l'any 1961. Inicia aleshores una prolongada militància política, exercida al llarg de més de quaranta anys en diferents organitzacions independentistes: FNC (1961-1968), PSAN (1969-1974), PSAN-Provisional (1974-1979), IPC (1979-1989), MDT (1985-2008), un compromís que li ha comportat diferents períodes de presó, d'exili i de clandestinitat. És empresonat el gener de 1965, i de l'abril al novembre de 1974; l'any 1975 roman uns quants mesos en clandestinitat, i es refugia després a Catalunya Nord, del setembre de 1975 a l'octubre de 1976. Passat el franquisme, és novament empresonat i torturat el desembre de 1981; i més tard empresonat el març de 1982, com a conseqüència de la manifestació contra la LOAPA. Detingut i torturat el maig de 1988 i empresonat fins al gener de 1989, passa finalment a la clandestinitat i a l'exili entre el juliol i el setembre de 1992, amb motiu de la persecució contra l'independentisme en la conjuntura dels Jocs Olímpics de Barcelona.

La promoció i la defensa de la llengua ha estat una de les seves activitats constants, des de les classes de català dels anys 60 fins a la contribució en la creació i la impulsió de diferents organitzacions i revistes de reivindicació lingüística (Grups de Defensa de la Llengua, Clar i Català etc.)

L'interès per les llengües se li desvetlla prematurament: estudis de grec, llatí, hebreu, italià, occità i basc ja des de l'adolescència, estudis que combinava amb el batxillerat de la branca de Ciències. Les llengües del nord d'Àfrica atreuen la seva atenció a partir dels anys 60 en què comença a estudiar l'àrab algerià i més tard l'amazic (o berber). A partir dels anys 90 aprofundeix en l'estudi de la llengua amaziga i s'interessa pel moviment associatiu amazic i s'introdueix en el coneixement de la llengua egípcia.

En els inicis de la seva vida laboral la seva activitat se centra en la docència i en les tasques de redactor a la Gran Enciclopèdia Catalana. Més tard ingressa a IBM feina que perd de resultes de les detencions. L'any 1978 desenvolupa per a la Universitat Politècnica de Barcelona, un projecte per a l'aprenentatge del català per mitjà de mètodes informàtics (ACTIU). Simultàniament (1979) entrarà a la UAB a l'Escola Universitària (després Facultat) de Traducció i d'Interpretació on portarà a terme la seva activitat docent fins a l'actualitat.

Tot i ser enginyer industrial superior, llegeix una tesi doctoral de lletres: El procés d'estandardització de les llengües, estudi comparatiu i aplicació a la llengua amaziga l'any 1998. És director del Departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma entre l'any 1999 i el 2003 i d'ençà del novembre del 2007 fa part de la direcció de l'Observatori Català de la Llengua Amaziga (OCLA).

Les línies de recerca principals de Carles Castellanos són les següents:
1. La sociolingüística i l'estandardització de les llengües.
2. La traducció de llengües distants
3. Els estudis mediterranis
4. Els treballs lexicogràfics
5. Sobre la relació entre la traducció i Ideologia
6. La teoria social i política

1. Sociolingüística i Estandardització de les llengües. En aquest camp ha realitzat diferents estudis, en general derivats del seu coneixement progressiu de la llengua catalana i de l'interès per altres llengües. Té treballs publicats sobre qüestions de sociolingüística i geolingüística a partir de l'any 1967 i, sobre l'estandardització més en concret, té diferents elaboracions publicades a partir de l'any 1983, i sobretot la seva tesi doctoral del 1998 i les publicacions que se'n van derivar. El Diccionari de Sociolingüística (Enciclopèdia Catalana, 2001) recull algunes de les seves aportacions conceptuals en aquest camp.

2. La traducció de llengües distants. Ha desenvolupat aquesta reflexió a partir de l'estudi de l'hebreu, de l'àrab algerià i del basc en un primer moment, i sobretot de l'estudi més aprofundit de l'amazic i de l'egipci als anys 90. Ha fet traduccions de l'egipci i de l'amazic sobre les quals ha elaborat diverses consideracions.

3. Estudis mediterranis. Ha desenvolupat aquesta línia de recerca a partir del seu coneixement del nord d'Àfrica i d'altres territoris mediterranis. A més de les llengües nord-africanes ha estudiat les diferents varietats de l'occità i la llengua sarda. Ha elaborat diferents estudis sobre la Lingua Franca mediterrània.

4. Treballs lexicogràfics. D'ençà dels anys 70 en què va elaborar conjuntament amb el
seu germà Rafel, el diccionari francès-català / català-francès, ha continuat elaborant reculls lexicals multilingües i especialitzats amb diferents combinacions de llengües. A partir de la seva experiència lexicogràfica i tecnològica treballa actualment en l'àmbit de la terminologia neològica de la llengua amaziga.

5. Traducció i Ideologia. La relació entre traducció i ideologia defineix el contingut general d'una matèria que ha estat desenvolupant als estudis de doctorat i de postgrau de traducció, d'ençà de l'any 1999. Es tracta d'una línia de reflexió desenvolupada a partir de la consideració de les connexions entre llengua, traducció, societat i política. Té treballs publicats sobre la matèria d'ençà de 1997.

6. Teoria social i política. Es tracta d'una línia de treball desenvolupada d'ençà dels anys 60 del segle XX, a partir de l'estudi permanent del marxisme, del sindicalisme i dels diferents moviments socials, i de reflexions sobre la qüestió nacional, l'anàlisi de les formes de dominació etc. Ha publicat diversos treballs sobre aquestes qüestions i sobre temes d'història política de l'independentisme i d'història dels Països Catalans. Ha elaborat també, amb finalitat divulgativa, diferents vocabularis sobre temes polítics.