3. Obres de lingüística i sociolingüística
El Català a la Universitat – novembre 2006
En aquesta exposició voldria presentar de manera resumida els aspectes essencials del butlletí electrònic que ha publicat enguany el Cercle 21* sobre aquesta qüestió, tot afegint un seguit de consideracions generals que poden ajudar a centrar la importància de la universitat (de les universitats) del territori de llengua catalana en el procés de normalització lingüística.
Es tracta d'un recull de documents i d'opinions aplegades per mitjà d'articles i entrevistes que donen una idea aprofundida entorn de la situació de la llengua catalana i dels aspectes principals a considerar per a una reorientació adequada de la política lingüística en els nostres centres d'estudi superiors.
Llegir tota la comunicació.
(Comunicació presentada a la Jornada de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana – www.folc.cat - sobre el mercat cultural català. Tortosa, 11 novembre 2006. Text publicat al llibre El món de l'ensenyament. Tortosa: FOLC, 2007)
* * *
Comunicació sobre la Lingua Franca - 2007
En primer lloc, convé aclarir els conceptes que enclou aquesta denominació de lingua franca, amb l'objectiu d'aproximar-nos a l'estudi del pidgin neollatí que es va formar a la Mediterrània Occidental a la Baixa Edat Mitjana.
El nom de “llengua franca” o "llengua dels francs" apareix en el contacte entre la població musulmana i la població cristiana entre els segles VIII i X, és a dir, quan la població cristiana occidental en general (particularment la catalana) era coneguda com a francs. "Llengua franca" o "lingua franca" (denominació, aquesta segona, en una forma més llatinitzant) esdevé, doncs, en aquesta època, a la Mediterrània oriental i meridional, sinònim d'una designació genèrica de "llengua dels europeus occidentals". L'anàlisi de la història geopolítica de la Mediterrània, ens mostra l'existència de contactes importants en aquesta àrea a partir de l'expansió àrabo-islàmica i tot seguit en el moment de l'expansió de la influència de l'Europa occidental vers el sud i l'est d'aquesta conca, a partir del segle XI i, en una primera embranzida fins al segle XIII, per mitjà del comerç i del reforç polític i militar que va acompanyar les croades.
Llegir totel text.
(Fragment de l'obra: La lingua franca, una revolució lingüística mediterrània amb empremta catalana. Comunicació presentada al XII Col·loqui Internacional de la NACS - Halifax, Nova Escòcia, Canadà – 11-13 de maig de 2007)