En aquesta última novel·la l'autora presenta setze històries encadenades escrites en primera persona, que poden llegir-se en clau de llibre de viatges que s'esdevé per diversos paisatges de llocs com Delos, Troia, Istanbul, Amman, Marràqueix, Sousse, la Nova York de principis del segle XX o la Cuba actual, en els quals l'autora mai no se sent estrangera. De fet, en aquest sentit, resulta curiós constatar a partir de la lectura d'alguns fragments que la narradora, com a viatgera mai no s'identifica amb els turistes i sempre se'ls mira de lluny: «La nit va caure. Els turistes van marxar. Asseguda en un banc de fusta a frec dels habitants de la ciutat, amb un plat de cuscús i un bol de harira al davant, vaig sentir la veu de la xiqueta, Truà dirham, madame, i vaig haver de comprar-li el gerro i el got». (...)

Amb la Ilíada com a llibre de capçalera de la primera part de  la novel·la («La Ilíada que havia viatjat amb nosaltres. La ciutat destruïda, els millors homes morts, qui va guanyar la guerra?») l'autora aborda temes com la guerra, per exemple a partir de la citació de Simone Weil: «la guerra de Troia es va fer en nom d'una dona, en nom de què es fan les guerres actuals? En nom de paraules buides que no valen la vida d'un ésser humà». Lligats al tema de la guerra i dels viatges trobem altres motius com, per una banda, l'exili i el racisme i, per una altra, el valor de la memòria i les tradicions com a marca identitària.

Tanmateix, el tema que dona cos al conjunt de les narracions és el de la literatura com a autoreinvenció: «vaig descobrir en l'escriptura de ficció el vestit de plomes que buscava, un vestit de plomes que em permetia volar, entrellaçar un quadre "fidel al temps que reinventat", com diu Magris, els fets que la mirada em proporcionava amb els materials de la imaginació». Aquesta disfressa literària té el seu origen en la història «La dona del vestit de plomes» que explica l'escriptora Fatema Mernissi en L'harem occidental.

En definitiva, Vestida de lluna, és molt més que un llibre de viatges, en tant que en llegir-lo, ens adonem que Elvira Cambrils ens porta de la mà per itineraris literaris que formen part del seu vastíssim bagatge cultural, com ara la filosofia d'Aristòtil, Estrabó, Nietszsche o la literatura de Goethe citada a través d'un ben nostre Martí Domínguez.

(Lliris Picó, «Vestida de lluna d'Elvira Cambrils. La literatura com autoreinvenció», Información d'Alacant, 2016)