Cabré, tot i la seva tasca de guionista de televisió, no pertany a les "escoles" dramatúrgiques establertes, i manté una manera de fer poc habitual, menys pendent de la recepció i del benefici comercial i més preocupada per la pura investigació. L'any passat van aparèixer dos nous textos seus: l'un Treva, escrit el 1990 i publicat per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, presenta una misteriosa i inquietant tríada de personatges –coneguts sota l'asèptic i genèric Home, Dona, Noia– que mantenen una difícil i claustrofòbica relació, bé que mai no se sap ben bé quina. Els diàlegs, tallants i àgils, són un exponent de la incomunicació generacional. L'obra presenta unes magnífiques possibilitats d'escenificació, amb projeccions d'imatges que suggereixen un espai tancat per una enorme teranyina de paper que recobreix la totalitat de l'escenari fins a convertir-lo en un hermètic capoll d'on cal fugir estripant-lo.

(Francesc Massip. "Territori d'indagacions", Serra d'Or, núm. 485, maig de 2000)

* * *

Treva és una obra d'avui que no té res a veure a la dramatúrgia tradicional. És una obra pensada bàsicament per a ser escenificada que dóna una total llibertat al director que vulgui posar-la en escena. El text en l'obra de Toni Cabré és només un pretext per crear un clímax, una atmosfera d'intriga. I això ho aconsegueix amb el nou tractament que fa de l'escriptura teatral. Aquí és on rau, crec jo, el mèrit d'aquesta peça. A vegades el diàleg dels personatges es fa a tres bandes, entrecreuat. Altres cops contesta un personatge la rèplica que no li correspon i que se suposa que es troba fora del temps i de l'acció dramàtica. Escenes que semblen somnis o tretes d'un estat del somni on els personatges escenifiquen situacions ja viscudes en altres moments de la vida del que somia barrejant-se en l'espai i en el temps. Un remolí de paraules i d'accions dramàtiques que et porten a estats d'ànim que no cal definir-los verbalment perquè ja hi són presents amb el joc dels mots i l'atmosfera que els envolta.

(Pere Daussà. pròleg a Treva. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 1999)