Un bit informàtic, que té irònicament els mateixos maldecaps que l’ésser humà, reflexiona sobre la seva identitat personal: preocupació perquè el valorin professionalment o desig de sentir-se útil i de ser competent, que esdevenen una paròdia de les homòlogues preocupacions contemporànies. La solitud del bit desapareix quan descobreix una Mirada que acabarà justificant-lo. Aquesta Mirada té alguna cosa de la mirada amorosa, que després reconeixement, i de la mirada del públic, que dóna vida a l'actor. El pobre bit no podrà escapar d'aquesta Mirada ni després d'haver-la assassinada. […] Una excel·lent dramatització del tema de la recerca de la pròpia identitat i de la importància dels altres a l’hora de configurar la nostra existència.

(Francesca Bartrina. Revista de Catalunya, 109, juliol-agost de 1996)

* * *

El bit de Oi? intenta definir la seva pròpia essència, la seva identitat i la seva capacitat dins el sistema informàtic; el ser peça elemental i mínima unitat d'informació d'un procés que acumula saber, són part de les preocupacions del bit. Però, a més, aquest personatge que no té materialitat humana esdevé ficció dramàtica, perquè existeix en ser contemplat i observat per la mirada (l'espectador). Aquesta reflexió en relació a l'altre es converteix en un dels eixos centrals d'aquest monòleg.

(Àlex Broch. Pròleg a Oi?, edició de 1994)