Escrita amb un ajut del Centre Dramàtic de la Generalitat, Overbooking presenta una situació límit entre un home i una dona que es troben en una llarga i solitària nit d'espera a l'aeroport, un espai inhòspit per naturalesa, espai de passos perduts que, com en altres obres de Cabré, esdevé un espai poderosament metafòric, en el qual els personatges confronten les seves oposades visions del món: s'apropen, s'apamen, es palpen, però malgrat l'excepcionalitat a què empeny la situació, es reconeixen irreconciliables. Dos elements d'utilleria els faran de contrapunt simbòlic: ella resulta definida per una càmera fotogràfica amb què s'obsedeix a captar l'efímer instant; ell per una circumspecta cartera on guarda un valuós informe que acabarà volatilitzat en avions de paper. Un foc creuat d'al·legories que qüestiona aquesta pràctica abusiva de la posmodernitat consistent a escoltar amb els ulls.

(Francesc Massip. "El teatre català actual: un balanç", Revista Stichomythia, 2004)

* * *

Cabré fixa la seva investigació entorn de les relacions de l'home amb la realitat tecnològica en uns espais atemporals, indefinits i amarats d'ambigüitat. Objectiu: transmetre la perplexitat de l'autor davant del món circumdant; les dificultats de comunicació interpersonal que hi nien, sovint tot transgredint de forma conscient els límits del llenguatge teatral realista-naturalista. [...] La llarga i tensa espera mena als dos personatges a establir una relació circumstanciada que permet copsar-hi les diferents actituds davant la realitat. La globalitat de la conversa —contrasts culturals, anotació de les respectives vides privades...— es dilueix progressivament per donar pas a la reflexió vitalista de les escenes finals.

(Enric Gallén. "Toni Cabré davant l'horitzó", Pròleg a Overbooking, edició de 1996)