"Dimecres, 15 de juliol

Dia de Sant Enric. Ho sé perquè el meu avi matern se'n deia. I mentre vaig ser petit -i fins que ja tenia potser 12 anys- li abellia de celebrar el seu sant per la meva cara... Havent dinat, em portava al cafè -a un qualsevol dels tres que hi havia- a prendre un suau (cafè amb gaseosa). El got sobreixia d'escuma i això a mi m'encantava. (I a ell encara l'encantava més veure'm-hi a mi). Quin bon home era! En algun llibre, l'he descrit amb la seva barba de vell liberal, els ulls clars i bondadosos, el nas quixotesc, com el seu posat, perquè era de bona talla. I home també de llibres, tot un cas en un poble en què no llegia gairebé ningú. Val a dir que ell era el secretari de l'Ajuntament i del Jutjat. I una bona pila d'anys que en va ser! No li agradava que el retratessin i això ha fet que jo no en pugui guardar cap retrat. I em dol. Però guardo una fotografia del vell Anatole France -tan llegit i estimat per mi- que té una curiosa retirança amb el meu avi, pel front alt, les ulleres, la barba i el nas prominent. La tinc sota vidre i de tant en tant la miro i em sembla que veig el senyor Enric Desumvila al qual jo vaig dir sempre padrí. I padrina a l'àvia Pepa que era tan bonhomiosa com ell. I d'ella sí que en guardo un retrat, esgrogueït pels anys, de quan era jove (de poc després de casada sospito, devers el 1875) i se la veu bonica, ben pentinada tot cap enrere, amb els ulls negres, grans i seriosos, el posat de pubilla. De la pubilla que havia estat, en efecte, de vinyes i bancals d'ametllers, i de casa gran, en bon carrer (el de Bonaire) davant la Casa la Vila. En aquella casa jo vaig néixer i no hi podré morir perquè ja no existeix, esfondrada que fou per les bombes durant la guerra civil. L'àvia -la tia Pepa com li deia tothom, i alguns la tia Pepa d'Enric, o del Secretari- fou sempre molt caritativa (cosa que solia ser traduïda per "donadora", com un retret és clar, perquè la generositat, en els pobles petits, passa més aviat per ser un defecte) i tenia els seus protegits, els pobres més pobres de la vila. De vegades, no gaires, algun la recompensava portant-li un peix fresc pescat al riu, o una perdiu caçada al vol o, simplement, un cistellet de figues. Mai no va fer cas del dir de la gent perquè era avesada a fer la seva voluntat, tenia la consciència tranquil·la i, com deia ella, "qui no té un xo té un arri". Si en sabia de dites, de contes, de cançons, de rondalles...! Per donar i vendre. Parlava el català riberenc, de patxeta amb aquell deix característic que jo també arrossego una mica. Jovial de mena, els anys i les penes -que no manquen mai- l'havien entristit moralment i fet decandir físicament. S'empetití i s'encorbà a poc a poc i encara passa pels meus somnis com un tendre fantasma. Estimava les flors i sempre va tenir clavellineres als balcons. -"Tireu-me un clavell, tia Pepa!"- li cridava, els diumenges, alguna noia que anava a missa. Mai no li ho van haver de dir dos cops. Guardava els codonys, les pomes i les nespres (d'aquelles amb corona de reines) en un canyís que hi havia al rebost. I de vegades en feia confitura. I no perquè fos llaminera, que no ho era gens, sinó per al nét. Poc temps després que fou morta (en 1937, de manera que jo ja tenia trenta anys) encara vaig tenir un atac líric (de jove n'havia tingut molts) i vaig fer un vers a la seva memòria del qual només en recordo trossets. Heus ací el començament:

"Foreu bona per mi, Senyora Àvia amiga
de nespres al canyís i els pots de confitura..."

Ells, el senyor Enric i la senyora Pepa, m'agambaren, més que pares. No hi ha cap nit que, abans d'adormir-me, no els dediqui un record. L'avi morí a finals de setembre de 1929, gairebé de sobte, mentre jo feia el soldat. No vaig ser a temps d'anar a l'enterrament. Tenia 84 anys i jo vint-i-un. A l'àvia tampoc la vaig veure morir (sembla que fins aquest dolor em van voler estalviar), però sí vaig poder anar al seu enterrament. Descansen l'un al costat de l'altre, com si m'esperessin, com tantes vegades em van esperar quan jo feia alguna calaverada i retirava tard. "Ja no pot tardar!" deien. I potser encara ho diuen."

(Del llibre Viure a Tarragona (Fulls d'un dietari, 1970-1971). Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1986, p. 83-85)